Sopar amb un Nobel

Era un candidat, any rere any. I aquest 2025 se li ha atorgat el Premi Nobel de Literatura. Es tracta de l’escriptor hongarès Lazló Krasznahorkai, qui fa només un any fou guardonat amb el Premi Formentor en un acte celebrat a Marràqueix i al qual vaig tenir la sort de poder assistir.

Durant uns dies, el savi de les lletres va conviure amb nosaltres: el trobaves pels passadissos de l’hotel, al menjador, assegut al jardí... sempre disposat a conversar. Sobre literatura i sobre el món d’avui.

«Gràcies què existeix la literatura! Ara bé, els joves, avui, tenen menys capacitat de concentració i llegir un text necessita estar atent».

«Guerra i guerra» és un dels llibres emblemàtics del nostre autor; sobre aquella obra afirmà: «Tristament, és un text actual, un dibuix sobre què representa una guerra; avui no et pots moure pel món sense trobar-ne alguna, cosa que demostra que cap llibre, ni el meu, ha estat capaç d’impedir la lluita i fomentar la pau. Fa uns mesos vaig escriure un relat curt sobre la guerra a Ucraïna, en el qual un soldat ferit explica la història d’Un món feliç, de Huxley a un amic, per mantenir-lo amb vida. Amb això vaig voler dir que la literatura no pot ajudar si no s’elimina l’estupidesa».

Per què Huxley? És un dels seus referents?

«Els meus referents són molts i cap alhora, ja que cada escriptor té una manera de viure i unes condicions diferents que influeixen en la seva literatura. Sent els meus lectors com a membres d’una societat secreta i el sentiment romàntic de formar part d’una escola literària em fa molt feliç. Gràcies que hi ha jornades com les que hem viscut aquí, tan plenes d’afecte i cordialitat».

Saviesa recompensada. Un Nobel oportú.

Suscríbete para seguir leyendo