Petjades

Escriure una biografia d’un músic o una història d’un grup musical pot ser complex i fruit d’un procés llarg i treballat, ara bé, només els llibres escrits amb passió són els que sedueixen i arriben als lectors.

El volum, amplíssim volum, del qual avui vos vull parlar reuneix aquesta característica: haver estat redactat des del coneixement i, sobretot, des de la passió. Em referesc a Huellas de vagabundo, subtitulat La historia de Supertramp que fa cinc anys va redactar Abel Fuentes i va editar UNO Editorial. Un èxit de vendes, ja que en aquest temps va per la sisena edició i això que es tracta d’un llibre de més de set-centes pàgines, això sí, molt ben escrit i amb una quantitat de fotografies que li donen un enorme valor afegit. Estam, doncs, davant un llibre important i no només pels amants de la música del mític grup (per ells és imprescindible), sinó també pels aficionats a la música pop de tots els temps.

A través de les pàgines de l’extensa publicació ens adonam de com va sorgir el grup, del perquè d’alguns dels títols de les seves cançons, de com sorgiren els àlbums, dels concerts en directe, de les discrepàncies, que sempre apareixen, en un col·lectiu d’artistes... en una paraula, de tot el que envolta una manera de fer música que alguns enyoram.

Recordau aquest títol, Huellas de vagabundo i el nom del seu autor, Abel Fuentes, una persona que ha cercat, recercat i entrevistat per tal d’oferir un resultat seriós que paga la pena conèixer. I a més és físic, la qual cosa romp un cop més les inexistents barreres entre ciència i art.

Suscríbete para seguir leyendo