Entropia

Ha mort Jaume Santandreu. Aquest mateix diari li dedicà alguns sucosos escrits signats per persones que el varen tractar i conèixer. No puc aportar gaire al que s’ha dit, tot i que el sacerdot compromès dona per molt, ja que era, sens dubte, una persona polièdrica.

Ara bé, deixau que a través d’ell pugui posar sobre la taula la millor explicació de la idea física d’entropia que mai no m’hagin donat. Sense esmentar el concepte, un dia, després d’un dinar cuinat seu, envoltat de persones les situacions de les quals eren, si més no, complicades, es va dirigir als meus fills, aleshores pre-adolescents i els va dir: «Mirau, si posau un tassó de vidre a la vorera de la taula és molt possible que caigui i es faci miques. Una vegada a terra és impossible reconstruir-lo. Procurau que el vostre tassó vital estigui sempre en el centre, d’aquesta manera serà molt difícil que pugui rompre’s».

Sense saber-ho, el mestre ens donà una lliçó de vida, a través d’un concepte que la termodinàmica defineix com a entropia i que mesura el grau de descomposició de tot sistema dinàmic. De fet, el Segon Principi de la Termodinàmica (o hauríem de dir Teodinàmica?), enunciat per Carnot el 1824, ho expressa clarament: «En tot sistema aïllat, l’entropia, el desordre, tendeix a augmentar amb el temps fins a assolir un estat d’equilibri màxim».

Santandreu, com qui no diu res, ens donà una lliçó de ciència, aplicada a la vida quotidiana. No és aquesta una característica dels savis?

Suscríbete para seguir leyendo