Història natural del falcó d’Elionor

Joan Mayol, el conegut i reconegut biòleg ornitòleg mallorquí ha publicat aquest llibre sobre el falcó d’Elionor, una història natural d’aquesta aucell inclòs en el grup dels falcònids, per les evidències evolutives, amb els que comparteix moltes de les seves característiques, però també algunes singularitats que el fan diferent i que queden ben establertes i comentades en aquesta obra en la que l’autor hi ha bolcat les seves observacions recollides durant més de cinquanta anys, però que també inclou la ressenya seleccionada de l’abundant bibliografia publicada sobre aquest falcó. Mayol afirma que ha passat més hores llegint bibliografia, més de tres-centes publicacions referides, que observant al camp.

En el llibre s’enfoca al falcó des de tots els punts de vista: evolutiu, morfologia, alimentació, refugis, migració i la relació amb els humans. Hi ha intercalats en el text la descripció i treballs dels estudiosos de l’Elionora de diverses parts del món. És molt important la quantitat i excel·lent qualitat de les fotografies que il·lustren el text, del mateix autor i, especialment, de Sebastià Torrens. Dels fotògrafs és de destacar l’enorme quantitat d’hores que han de dedicar a l’observació en amagatalls incòmodes per obtenir una bona imatge. Totes les il·lustracions van acompanyades de comentaris que permeten seguir perfectament el fil del text.

Per començar es comenta el nom d’aquest falcó, dedicat a una reina: Elionora d’Arborea nascuda a Molins de Rei (Barcelona) el 1340. Va heretar de la seva família el govern d l’illa de Sardenya que va mantenir independent de pisans i aragonesos. El seu llegat més important és un codi jurídic, que es va mantenir vigent durant cinc-cents anys, en el que es decretava la protecció dels nius d’aus de rapinya. El descriptor científic de l’espècie Carlo G. Gené, per aquest motiu, va decidir dedicar-lo a aquesta reina: Falco eleonorae.

Just unes pinzellades per obrir boca a la lectura, perquè és molt interessant llegir tot el llibre per l’enorme quantitat de dades molt curioses de la vida d’aquest falcònid. Presenta unes característiques bastant excepcionals dins el seu grup zoològic. Presenta dos tipus de plomatge no lligats a sexe ni edat. Es reprodueix de mitjans d’estiu a la tardor quan l’habitual és fer-ho per primavera. Comparteix amb altres falcons ser migratori, però és el que fa els viatges a més distància. Respecte de la nutrició, no és gens selectiu, consumeixen moltes classes d’animals, especialment insectes de tot tipus que agafa al vol amb les urpes i es menja sense deixar de volar. A l’època de reproducció quan les necessitats energètiques són més altes pot caçar altres aucells per poder alimentar els polls. Si hi ha excés de menjar fa un rebost prop del niu. La caça la pot fer en grup, però és competitiva entre el mateix grup. Es dedica un capítol a les rutines diàries i anuals en les que es descriu la neteja de les plomes que té una importància especial per eliminar paràsits i mantenir bones condicions pel vol. El cicle anual és regit per les estacions i sobretot dedicat a la perenne necessitat de nutrició, la reproducció, els cuidats del plomatge descrit i relacions amb altres espècies. Molt important dins el cicle de cada any la migració cap a les terres més càlides del sud a la tardor i la retornada en primavera. L’Elionora és el falcó que arriba més enfora, fins a Madagascar on passa l’hivern. En aquest capítol, Joan Mayol, descriu totes les circumstàncies que envolten l procés migratori, el per què de la migració, com s’orienten, rutes seguides, temps que duren on poden fer aturades durant els desplaçaments amb referències a les noves tecnologies usades han facilitat molt l coneixment d’aquets moviments. L’ Elionora és un falcó eminentment mediterrani amb colònies a Argèlia, Sardenya, Tunísia, Xipre, Grècia, Balears i les Columbrets, també a Canàries L’estudi de l’ADN ha permès conèixer l procés evolutiu i la relació amb les espècies similars. S’estima que l’antiguitat d’aquest falcó és superior als 125.000 anys segons jaciments estudiats al sud d França. El paleontòleg mallorquí Josep Antoni Alcover ha datat fòssils a Ibiza de 30.000 anys d’antiguitat. Per acabar s’analitzen les diverses relacions d’aquesta espècie amb els humans, complxes i variades. En primer lloc, els pollets del falcó han estat perseguits en els nius a els penyes, a vegades amb tràgiques conseqüències. Pràctica actualment abandonada. Molts han estat víctimes dels caçadors com a pràctica esportiva. I, també, perquè fins els anys setanta la caça era recompensada per les autoritats al considerar les aus de rapinya una espècie nociva al considerar que entrava en competència amb els humans.

Un altre punt d’interès és la recol·lecció de les aportacions d’un important grapat d’investigadors que han treballat sobre el falcó, a Mallorca i en altres indrets on viu o visita el falcó. Per citar qualque nom es pot parlar dels germans Terrasse que varen passar de la cetreria a ser els grans impulsors de la conservació de les rapinyaires. Hartmunt Walter que va dedicar la seva tesi doctoral al falcó que va servir de base pel seu coneixement. Sense oblidar al descubridor de l’espècie, el general Della Marmora i el seu descriptor el citat Carlo G. Gené.

Per acabar: es tracta d’una lectura molt recomanable per reconèixer l’enorme esforç que ha suposat el camí fet fins aconseguir la protecció de moltes espècies que no ha estat fàcil ni molt menys. La creixent sensibilització general és un resultat d’aquest procés. Un llibre de molt recomanable lectura pels coneixements que aporta, la sensibilització. Un llibre força didàctic i molt ben escrit que fa la seva lectura entretinguda.

Suscríbete para seguir leyendo