VIII

Vaig tenir la sort de topar Sofía Oliver Juan com a professora a les classes de 2n de BUP i és així que encara record alguns dels temes de geografia humana que vaig conèixer de la seva mà. Les teories d’Adam Smith en són part. En la seva obra cabdal, la Riquesa de les Nacions (Londres, 1776), el filòsof escocès postula el principi del lliure comerç argumentant que, en cercar el seu propi interès, l’empresari promou el dels seus treballadors de la manera més eficaç possible. A l’altre extrem d’aquest pensament naïf, l’Arbeit macht frei (el treball us farà lliures) que apareix en algunes tanques d’entrada a camps d’extermini nazis.

No hi ha a Mallorca gaires espais dedicats al fet industrial i, encara que només fos per això, aquest museu ja seria un encert. Ubicat en l’antic quarter General Luque, la sala principal se’ns presenta com un espai únic sense envans ni portes i exhibeix una nodrida mostra de matèries primeres, màquines i productes, cedits o donats per empreses i particulars de la comarca. És aquesta, la de fer sabates, una activitat que en la seva dimensió fabril començà a finals del s. XIX a Palma i en pobles com Alaró, Lloseta, Inca, Binissalem o Llucmajor. La seva època de màxim apogeu arribaria durant la primera meitat del s. XX.

Una passejada pel Museu del Calçat i de la Indústria ens fa present la idea que la fabricació d’una sabata moderna pot implicar més de cent operacions. A partir de la revolució industrial, la productivitat passa per la maquinització de les tasques i l’especialització dels operaris que, d’aquesta manera, ja no poden fer un producte competitiu pel seu compte. És el final de les famílies de sabaters. Per això, és encertadíssim l’espai que el museu dedica -després d’una feina de recerca oral- a posar noms i cares a tants treballadors (homes, dones i infants) i que, de qualque manera, rescata de l’anonimat aquests menestrals. Una taula amb tot tipus d’eines de control (calculadores primigènies, calendaris, una màquina d’escriure...) em fa present la figura del cap fiscalitzador i record el Jo vinc d’un silenci de Raimon (Lliurament del Cant, 1977).

Les oronetes han tornat als voladissos de la ciutat. El tren travessa alguns ametlerars ara ja verds i jo aprofit per rellegir el deliciós recull de narracions Amb S de sabates (Embat Llibres, 2023), l’òpera prima de Rosa Ciurana Moncusi.

Suscríbete para seguir leyendo