La vigència d'un text clàssic

«Hi ha multiples interpretacions sobre el sentit de la tragèdia d’Èsquil, però creiem que es podria resumir en dos termes: la fe en la democràcia i el profund sentiment religiós.»

És del tot necessari que ens acostem als clàssics, per entendre i reflexionar en torn al nostre present, també per gaudir d’unes formes literàries que ens porten a delectar-nos amb el text, se’ns obre la possibilitat d’anàlisi a partir del teatre Èsquil, un autor del segle V abans de Crist, ens parla de dones suplicants d’asil, aquestes dones acompanyades del seu pare, demanen protecció, estan fugint de matrimonis no desitjats, es rebel·len contra un costum que les sotmet. Ara, més que mai, vivim envoltats de suplicants, de dones demanant asil i protecció, dones que, soles, han exposat la seva vida per fugir de la injustícia social, econòmica o la intransigència religiosa del lloc que les acull, quan arriben al seu destí, topen amb burocràcies, gens fàcils de superar, que fan que la possibilitat de ser acollides i respectades sigui una probabilitat remota, la seva dignitat és, una vegada més, menystinguda.

És un privilegi, que ens ajudin a acostar-nos als clàssics amb rigor, l’autora ens remet a la literatura universal, escultura, pintura i teatre on s’ha recreat el mite de Les Danaides, i arriba fins al s. XXI, al 2021-2022 s’han fet adaptacions al teatre romà de Mérida.

A la introducció, l’autora ens dirà:

«Hi ha multiples interpretacions sobre el sentit de la tragèdia d’Èsquil, però creiem que es podria resumir en dos temes: la fe en la democràcia i el profund sentiment religiós.» pàg. 18

Danau, el pare de les suplicants, és un «heroi civiltzador»; el rei Pelasg s’enfronta al dilema que la tragèdia planteja:

«El fet d’acollir a les joves suposa la guerra amb els egipcis, desgràcia per la ciutat. Ara bé, negar-los l’assistència és una falta greu en el sentit religiós i moral, ja que s’oposa a la voluntat de Zeus i pot atraure impuresa i càstig.» pàg. 33

Io, avantpassada de Les suplicants:

«... és qui garanteix el seu dret a retornar a la terra d’Argos; és una qüestió de reciprocitat per la qual el passat condiciona el present i el futur.» pàg. 35

Danau, un home de fé que creu en la justícia i la democràcia:

«...Més poderós que una torre és un altar, un escut impenetrable.»

«¿Com pot ser pur un ocell que menja carn d’un altre ocell? ¿Com pot esdevenir pur un qui es casa amb una dona que no ho vol, contra el voler del seu pare? Si ho fa, ni morint, dins de l’Hades, pot escapar de la culpa de les seves accions impies.» pàg 59

El Cor:

«Que no em trobi mai sotmesa

al poder dels mascles!! Sí, guiada pels astres

em poso com a límit l’únic recurs: la fuita

d’una unió ingrata. Tu escull d’aliada la Justícia 

i jutja segons el respecte que t’inspirin els déus.» pàg. 66

El Rei:

«No és fàcil, emetre un judici! No em prenguis de jutge. Ja t’ho he dit abans, no podria actuar sense el poble, ni tant sols tenint-ne el poder, no sigui que un dia, si alguna cosa no resultés bé, la gent digui:

«Per honorar uns immigrants has dut a perdre la ciutat.» pàg. 67

L’assenyat Danau:

«...El nostre natural no és semblant al vostre d’aspecte, ja que el Nil no cria una raça igual que l’Ínac. Vigila que la gosadia no engendri temor: algú ha matat fins i tot un amic per ignorància.» pàg. 71

Respecte per la xenofòbia que sorgeix de forma irreflexiva davant els d’una altra raça.

Hem gaudit de la lectura, agraïm sincerament haver estat acompanyats, el nostre gaudi el devem al coneixement profund de Maria Rosa Llabrés que ens ha sabut guiar i encoratjar per acostar-nos a un text que ens pot arribar a inspirar un respecte paralitzant, ha fet possible la lectura, la compartirem, hi tornarem perquè ens ha fet propostes literàries, ens ha parlat de pintura i escultura, per tant el nostre encontre amb Èsquil tindrà continuïtat.

Suscríbete para seguir leyendo