Plagueta de notes (M)
Escapolons de lletres

Iannis Ritsos. / NÚVOL
Com si fos una col·lecció de desigs.
Parla’m de la respiració de les coses. Parla’m de la força que la mar oposa al cos que la penetra. Parla’m dels somnis que tens més sovint i que et xapen el cor. Parla’m de l’estiu i de les seves grans absències. Parla’m del pes de les roses. Parla’m d’aquells que no saben fer ús dels mots, ensofronyats com estan en els treballs i les estacions. Parla’m dels entristits. Parla’m de les associacions d’idees que fas, de les emocions que et travessen, de les pistes per on t’orientes dins un oceà de possibles. Parla’m d’aquest crit tan variat com el seu color. Parla’m d’aquest vol destinació Tendresa. Parla’m de les lletres mudes. Parla’m d’aquesta distància que no impedeix el lligam tenaç ni l’empatia suau. Parla’m dels capvespres inacabables en què mires uns niguls grisosos que es taquen de negranit. Parla’m del passat que cal canviar perquè l’actualitat es transformi. Parla’m de l’espai que és el segon temps. Parla’m de les teves relacions hostils. Parla’m de tot allò que està a punt de desaparèixer. Parla’m d’a- quest vent que arrossega les fulles seques dels plàtans i copeja els vidres amb la violència dels segles. Parla’m d’aquell capità de vaixell que abordà les costes de Massachusetts que nomia Dickinson i s’intal·là a Amherst. Parla’m d’allò que no cal escriure, de tot allò de què basta xerrar. Parla’m d’aquest no res que fa que apareguis. Parla’m dels Renaixaments. Parla’m de l’aclimatació a les pèrdues. Parla’m d’històries d’arrabassament. Parla’m de les cadències extremadament precises que mouen el teu cos. Parla’m de la llunyania de la terra pròpia. Parla’m de la dolça obstinació que t’envaeix moltes nits. Parla’m de la casa perduda. Parla’m de les fugides que inventes davant cada cap de cantó inesperat. Parla’m dels teus braços com oriflames. Parla’m dels calfreds que sents quan dins l’espai desert i silenciós escoltes les veus que et conten paisatges d’enlluernaments i de solituds. Parla’m d’aquests bocins de temps que estotges entre els llençols i les vànoves perfumades d’espígol al fons dels canteranos. Parla’m de la mort de Teresa d’Àvila un dels deu dies que no existiren. Parla’m de les llibertats noves que pagues amb dolors. Parla’m del teu gust per identificar els ecos que ressonen entre les carícies. Parla’m de la platja d’Ischia on menjares seitons frescs just trets de l’oli espetarregant. Parla’m de les teves pors prohibides que t’ataquen quan menys ho esperes. Parla’m de l’ardor de les pedres que acaramulles entre els solcs per fer aquelles petites cabanes de roter. Parla’m dels problemes que converteixen la teva vida en un camp de febleses. Parla’m del duc de Berry que col·leccionava les Hores. Parla’m d’aquestes sensacions erràtiques que t’agafen quan veus les migracions dels ocells que observes darrere els vidres de la sala com si fossin un miracle. Parla’m de l’activitat permanent del teu cervell, que sempre seguit crea un relat a partir dels estímuls desordenats que rep. Parla’m de l’aigua de clauet que cau damunt totes les arrels del jardí —arrels de clívies, arrels de iuques, arrels de colocàsies, arrels de lledoners, arrels de mates, arrels de palmeres, arrels d’herbei— i les converteix en xucladores de vida. Parla’m dels teus silencis infinits.
Grenlàndia en una nota.
Grenlàndia veu reconegut el dret d’autodeterminació. Dia 21 de juny de 2009 entra en vigor el nou estatut d’autonomia grenlandès, que van aprovar el 75% dels votants, i que atorga als grenlandesos, entre més coses, el reconeixement del dret d’autodeterminació, el dret de disposar dels recursos naturals i l’oficialitat de la llengua. La victòria electoral del 2 de juny de 2009 del partit Inuit Ataqatigiit (IA, Comunitat del Poble), demostra el gran suport que donen els grenlandesos a l’independentisme. L’estatut dona una amplia autonomia a l’illa àrtica, amb gairebé totes les competències transferides llevat de ciutadania, justícia, defensa, política monetària i política exterior. D’una altra banda, els recursos naturals (gas i petroli), els podran explotar lliurement si renuncien a rebre els subsidis dels govern danés. Segons el Servei Geòlogic dels Estats Units, el 30% de les reserves de gas del món encara per explotar es troben al cercle polar àrtic. En el cas del petroli, un 13%. Grenlàndia és l’illa més gran del món, de 2,2 milions de quilòmetres quadrats, el 80% coberts de neu i el gel, i amb per 56.000 habitants. A l’illa, hi ha una important presència del poble inuit, una tribu indígena de 4500 anys d’antiguitat i que viu repartida pels territoris d’Alaska, el nord del Canadà, Grenlàndia i la regió russa de Txukotka. El partit socialista i independentista IA, presidit per l’ex-cantant Kuup Kleist va obtenir la victòria electoral.
Iannis Ritsos, poeta nacional de Grècia.
«He nascut per ser a temps a saludar, al capdavall del carrer, el sol dels teus ulls», deia, dins Simfonia de Primavera, en traducció al català de Míriam Díez Bosch. Aquest mestre de la poesia, havia nascut a Monemvasià (Peloponès), la terra de la malvasia, l’any 1909 d’una família tocada per la tuberculosi i la malaltia mental i morí als 90 anys a Atenes. Va fer de cal·lígraf, d’oficinista, de ballarí als teatres de varietats, fou militant comunista i, sobretot, poeta. La seva vida es va veure travessada per la dictadura de Metaxàs, la guerra d’Albània, l’ocupació nazi, la guerra civil i la dictadura dels coronels. Per mor de la seva lluita patí deportació i presó durant la guerra civil (1948-1952) i la dictadura dels coronels (1967-1971). Té tretze llibres de poemes a més de proses, novel·les, cartes i peces de teatre. Quan morí, el 1990, va deixar cinquanta reculls de poemes inèdits. El 1974, quan jo treballava a l’Enciclopèdia Catalana, un grecòfil, Alexis Eudald Solà, va publicar a la revista Serra d’Or el poema «Grecitat». També traduí poemes de Kavafis en una edició magnífica a l’editorial Curial. Va haver de passar fins a 1992 per trobar la traducció completa de Grecitat feta per Jesús Cabezas i Ruben J. Montañés publicat per La Forest de l’Arana de València. El 2003 Eusebi Ayensa traduí les Divuit cançons de la pàtria amarga que foren publicades per CSIC-RABLB en versió bilingüe amb el text grec autògraf. Els Testimoniatges foren traduïts per Jesús Cabezas i publicats el 2004 a l’editorial 96 de Carcaixent, els versos pòstums de Tard, molt tard, de nit entrada foren traduïts per Joan Casas i publicats a Eumo-Jardins de Samarcanda el 2005. El 2007, Joan Casas va treure Tres poemes dramàtics a l’editorial l’Albí. Quin guster aquest monòlegs de tres dones tocades per la història i el mite. El primer té per protagonista Ismene, la germana d’Antígona (em va entusiasmar tant que el 1974 vaig fer un «Taller de Comèdies» a la Televisió Catalana protagonitzada per Conxita Bardem i Pep-Maür Serra i dirigida per Manuel Lara), quan molt vella recorda la seva vida on es conjuguen el record, el mite i molta d’història moderna. Les altres dues heroïnes són Crisòstemis, germana d’Electra, i Helena, dona de l’àtrida Menelau que fou raptada per Paris, fill de Príam, rei de Troia, i que donà lloc a la guerra troiana. Ritsos fa parlar aquestes dues dones amb la gran poesia de tots els temps: el sexe, la mort, la història, el sacrifici i l’amor, travessen aquests personatges d’una veu carnal i encisadora. Recomanadíssim tot.
Suscríbete para seguir leyendo
- Can Rafel, el bar donde merendar un ‘variat’ en la mesa camilla de casa de la abuela
- Dos de los 20 municipios con más criminalidad de España están en Mallorca
- Las discotecas de Mallorca planifican pocos meses de apertura durante este año tras el pinchazo de 2024
- Quién es Mélanie Perpiñá, la psicóloga de Mallorca a la que más del 80% de los pacientes acuden recomendados
- Mallorca registra un «desembarco» de inmobiliarias dedicadas a las viviendas de lujo
- Detenido un hombre por propinar martillazos a su hermano en una reunión familiar en sa Pobla
- Mallorca espera la llegada de 90.000 viajeros del Imserso: un experto elabora la guía de excursiones y salidas
- Podemos carga contra Rafa Nadal tras vender casi la mitad de su academia en Manacor: 'Pasa por caja, es una broma de mal gusto