Solitaris

El senyor Botibol té una cita amb l’advocat Clements, han de tancar la venda del seu negoci, Botibol sorprèn Clements, aquell dia es tancarà l’operació. Clements, animat per la facilitat en la qual s’ha dut a terme l’acord, convida a Botibol a sopar, aquest accedeix tímidament, no té hàbits socials, és com si la seva peculiar aparença l’aïlles del món; ens el presenten com algú del tot estrany, ell ho sap, sempre se sent observat, no té espatlles, el seu tronc es va fent més estret fins que culmina en un cap diminut. Durant el sopar, menja i beu copiosament, ell, un home del tot ponderat; també farà a Clements confessions, respecte al fracàs de la seva vida.

Arriba a casa, connecta l’aparell de ràdio, té el costum d’escoltar concerts, es disposa a escoltar una simfonia de Beethoven, comencen els primers acords, una fantasia s’apodera d’ell «soc el compositor, soc el director d’orquestra, és una estrena mundial.., una vegada més la vida em porta a la màxima felicitat!!», la fantasia el domina; fa adquisicions de les gravacions que més li agraden i les escolta sentint-se el creador i director; converteix una habitació en sala de concerts; gosa convidar una noia que coneix a la botiga de música, la fa partícip de les seves fantasies, li demana que faci el paper d’intèrpret, de la música «que ell ha escrit», ella entra en el joc, també ens trobem amb una dona solitària, gens avesada a ser convidada, fa el seu paper amb un magnífic piano Bechstein, que han manipulat perquè no soni. Les seves fantasies els porten a l’èxtasi; ella s’identifica, és professora de piano, farà la tria del pròxim concert, li demana que sonin peces de Horowitz i el següent concert voldria que fos de Schanabel.

La passió per la música ha unit a dos éssers solitaris, ara formen una feliç unitat, tenen la felicitat, sense límit, de gaudir de «les seves interpretacions».

Suscríbete para seguir leyendo