Regalau llibres, festes de plaers (II)

Tast d’unes lectures ben desordenades.

Començ amb una monòleg d’una vella dama, la Margalida amb la seva cuidadora Celeste. La quietud (Edicions 62), de Jordi Coca, té moltes de referències teatrals i l’he imaginada feta per una Núria Espert i una Greta Fernández i amb moltes influències del teatre de Txékhov. La Margalida diu torrencialment la seva vida com la memòria li dicta per la qual cosa recorda una existència plena de fets desordenats, clarobscurs plens de buits, personatges desenfocats amb el tremolor d’una inseguretat d’una persona arrossegada pels esdeveniments. No hi ha un ordre clar sinó que la veu margalidesca avança amb associacions de paraules, d’idees, de descripcions que dibuixen una autobiografia d’una dona que cerca entendre el seu món i trobar-hi sentits. Magnífica!

Italo Calvino va dir que La cartoixa de Parma (Casa dels Clàssics, Bernat Metge Universal), d’Stendhal era la més bella novel·la del món. Hi estic d’acord. I en una traducció curosa de Ferran Toutain viurem les aventures i els amors de Fabrizio del Dongo des del seu naixement a la seva mort. La passió de Fabrizio és el motor de la seva vida i l’amor i la guerra de les seves pràctiques. L’amor per Clelia Conti és el nuu d’un text que toca tots els sentits del lector. El pròleg de Lluís Maria Todó ens contextualitza una lectura eufòrica plena de gaudis.

L’afamada (LaBreu Edicions), de Violette Leduc és novel·la, poema en prosa, manifest amorós, dietari, un llibre per a sensibles. L’any 1945 Violette coneix a Simone de Beauvoir i s’enamora apassionadament d’ella. Sent els embats del deliri, l’adoració, i en sentir-se rebutjada pel seu objecte de desig, escriu. Trobades i absències entre les dues dones, incidents que desencadenen cataclismes emocionals, pensaments i ràbies, trastorns i fetes sexuals omplen les pàgines d’aquest diari íntim que és L’afamada. El calvari d’una dona que es rebaixa a la dominació per aconseguir el favor de l’estimada Senyora i que a moments té una prosa amb fulgors místics amb metàfores punyents que ens descobreixen un món fosc, carregat d’autoodi i de pors. Una obra avançada al seu temps, transgressora i precursora tant de l’autoescriptura com de la llibertat absoluta per contar les revolucions poètiques de la carn amarada d’amor vertader. Un llibre que fas molta de companyia.

Enllaços amb l’avantguarda: de J.V. Foix a Albert Serra (Lleonard Muntaner Editor), de Vicenç Altaió és un d’aquest llibres que no poden ser etiquetats perquè dins els seus llenguatges podem trobar tota casta de novetats i llepolies sobre escriptura, crítica d’art i de cinema, poesia, fotografia, exposicions, Cadaqués, polítiques, viatges, amistats, mestres, entrevistes, cinema Serra, etc. Assaigs crítics i escrits diversos d’aquest traficant d’idees, lladre del significant i farsaire del manuscrit que amb ens mostra la seva manera lluminosa i ben creactiva d’escriure en totes direccions amb la passió i l’energia dels que saben que sacsejant el sentit de les paraules gastades i cervelltremolant la lògica lloccomunera de les frases pot aconseguir transformar el món i canviar la vida com han fet els gran artistes que mira i admira. Miró, Picasso, Foix, Dalí, Palau i Fabre, Portabella, Noguera, Brossa, Perejaume, Santos, Gimferrer i Serra, són els seus foneaments i influències d’aquest autobiografia sense subjecte. Ha escrit la paret mestra del seu art: «un llibre que viu fora de la temporalitat, radical, lliure, innovador i clàssic». Val l’alegria!

Som pols d’estrelles.

Eudald Carbonell ha passat més de quaranta anys a Atapuerca penetrant en l’interior de la muntanya, habitant en les profunditats de la cova Major i classificant la botànica que envolta els jaciments de la Trinxera del Ferrocarril i exhumant-ne els fòssils. De la caverna al cosmos. Nous horitzons per a l’espècie humana (Ara Llibres), és el llibre en què l’arqueòleg Carbonell sense messianismes ni discursos apocalíptics ens diu a les clares i amb paraules alades que si no feim una autoanàlisi d’espècie i no aplicam mecanismes que garanteixin la nostra continuïtat podem desaparèixer com a humanitat. Escoltau: «Som pols d’estrelles que pensa. Som, per tant, una resplendor fòssil. La consciència còsmica probablement arribarà com a conseqüència de l’acceleració històrica i alhora exponencial de la nostra espècie, l’Homo sapiens. I quan això sigui així il·luminarem l’Univers; serem una resplendor fòssil». Ens assenyala els perills que ens amenacen. Ha arribat la intel·ligència artificial generativa abans que els humans hagin assolit un estadi de consciència plena que puguem desplegar socialment per anar més enllà d’allò que ara consideram humà. Però la nostra força és que som uns híbrids que han integrat molt d’informació i tenim la capacitat para comportar-nos com a essers conscients, oberts, flexibles, diversos i plurals en les nostres conductes. Un llibre necessari per entendre el nostre temps!

Els crims de la mel (Edicions Proa), de Pep Coll és una novel·la negra escrita per un dels millors prosistes contemporanis que ha treballat els fets amb el rigor de l’investigador, la saviesa de l’antropòleg i la llibertat del novel·lista. Al Pallars una nit de finals de novembre de 1953 se senten dos trets en una de les zones més buides de Catalunya. Cau mort un home mentre que el seu company aconsegueix fugir i unes hores més tard un innocent es declara culpable davant la guàrdia civil. D’aquesta manera comença aquesta novel·la basada en uns fets reals que tingueren lloc al Pallars on víctimes i botxins formen dos col·lectius irreconciliables. Veritat i mentida, realitat i ficció tenen límits molt difusos. Una masia centenària, una tartana itinerant, un primer crim imprevist, uns investigadors desconcertats, una família gitana, tres germans mal avinguts són els elements diversos amarats d’intriga i aventura. Apassionant!

Tan poca vida (Amsterdam), d’Hanya Yanagihara és una novel·la que ha atret milers de lectors en tot el món perquè és romàntica i dura, enginyosa i entretinguda i beu en fonts tan clàssiques i belles com el magnífic Retorn a Brideshead i Expiació. Quatre graduats d’una universitat de Massachutsetts es traslladen a Nova York per bastir el seu futur amb pocs diners i moltes d’incerteses sostinguts per la seva amistat i les seves ambicions. Yanagihara recorr dècades d’amistat en la vida d’aquests quatre homes amb idees molt singulars de la intimitat, una manera d’estar junts amb poques paraules i molts gests i una èpica amb un rerefons històric en què guerra i amor es donen la mà. Un d’aquests joves assumirà un paper protagonista i els altres tres quedaran en un segon terme. Ell és en Jude, un home, turmentat per una infantesa i adolescència de maltractaments i abusos sexuals. Sabrem per tot el que ha hagut de passar. Jude ni tan sols es creu merèixer l’afecte dels seus amics. Amb aquests trets podeu veure que aquest best-seller pot entretenir als amadors de les novel·les llargues (832 planes) que et conten vides i aventures humanals i fets amb bona lletra.

Suscríbete para seguir leyendo