L'amistat és la prosa de l'amor

Una antologia d’Adam Zagajewski.

Acaba de sortir un llibre d’aquests que m’ha alegrat la vida i que em farà companyia sempre: Elegia Elèctrica (Godall Edicions), una antologia del poeta amic Adam Zagajewski en edició bilingüe (polonès-català), amb una selecció, traducció i pròleg de Xènia Dyakonova que va tenir la idea d’aquesta antologia a principis del 2021 i el procés de traducció ha durat fins a l’estiu de 2024 la qual cosa demostra per un cantó el fervor per a la poesia de Zagajewski i per l’altre el treball llarg i esforçat de Xènia, una poeta de Sant Petersburg que viu des dels 17 anys a Barcelona, que ha aconseguit una obra de dos-centes cinquanta nou pàgines que ens dona un panorama significatiu i molt ampli de la poesia zagajewskiana polonesa en català. Vull subratllar que Xènia ha vist reconegut el seu treball de traductora amb el premi Vidal Alcover de traducció (2016) per Narracions de Nikolai Leskov i el III Premi PEN (2017) per la traducció d’A banda i banda del petó de Vera Pàvlova. Com diu al pròleg record que quan em parlava d’Adam, abans de fer-li una entrevista per al digital Núvol el 2014, vaig coincidir amb les seves paraules: «El to característic del poeta polonès, que oscil·la entre l’entusiasme i la nostàlgia, i la pietat lúcida amb què mira tot allò que l’envolta –sense que això impliqui una visió massa complaent de la realitat– van fer que m’hi sentís a casa; el que em va seduir va ser l’enginy de les seves comparacions, que brillen aquí i allà com llampecs, i ressalten la claredat de la seva llengua.»

En català fins ara només hi havia un llibre de poemes d’Adam, Terra de foc (Quaderns Crema) traduït per Xavier Farré, també poeta, que en espanyol havia traduït Deseo (1997), Antenas (2007) i Verdadera Vida (2023) a l’editorial Acantilado.

Zagajewski, un poeta que modifica la mirada del lector.

Xènia em va dir que amb aquesta antologia havia volgut incorporar al català els versos de Zagajewski mostrant-ne l’evolució des d’un estil més eixut i polititzat fins a un de més delicat i intimista. Ella havia cercat els que considerava els poemes més reeixits entre tretze poemaris seus i amb aquesta noblesa humil d’una gran traductora afegia: «i els poemes que m’he vist capaç de traslladar del polonès al català sense perdre gaire coses en la mudança.»

Crec que se n’ha sortit a les totes amb aquesta antologia que ens dona les músiques, els colors i les atmosferes zagajewskianes amb una potència i un esplendor que ens toquen, ens concerneixen i ens fan percebre les perspectives d’un detall on s’amaga la vertadera vida, els instants perdurables, reflexius i plens d’una vitalitat eufòrica, les escenes essencials de la seva biografia en que pares, amics i societat són retratats amb transparent exactitud, i aquesta conjunció d’ironia i èxtasi que ell considerava fonamental per a la poesia.

Xènia també ha sabut ressaltar en la tria del poemes la sensibilitat de Zagajewski que va lligada a les ressonàncies i els ecos de la gran tradició poètica europea i el seu humanisme que ell, un eslau del nord enamorat dels mediterranis del sud, reflectia en la obra i, també, en la vida. Aquesta manera que tenia de mesclar el quotidie morior i el sublim amb una veu planera que lliscava a la perfecció queda ben clara en els versos catalans als quals estic segur que ell hauria donat el vist-i-plau amb tota la generositat del seu esperit.

Sí, la generositat també és un altre tret que caracteritzava un poeta que conjugava una intel·ligència i una bondat singulars amb les quals lluitava contra la crueltat d’un món convuls i escorxador amb les armes de la veritat, de la bellesa i del descobriment inacabable.

Coneixença.

Aquesta antologia m’ha fet pensar en quan el vaig conèixer a les dotze del matí d’un dia de sol estiuenc de 2014, amb el pintor amic Miquel Barceló. Zagajewski semblava un profeta de l’antic testament que havia sortit de darrera un retaule. Cabells blanquíssims i onats, expressió afable amb un toc d’enigma seriós, discreció envoltada de silencis significatius, paraules comptades i sospesades amb la intel·ligència dels vers sensibles, lentes complicitats in crescendo. Anàvem a veure el retaule barcelonià de la Seu de Mallorca, perquè ell volia escriure un text pel que seria el seu llibre Miquel Barceló, ceramics. La visita fou entretengudíssima. Calgué encendre els focus provisionals que deixen a la vista la pell ceràmica de tres-cents metres quadrats. Zagajewski quedà impressionat per aquella gegantina multiplicació de pans i peixos, horts i calaveres, ones i un Crist ressuscitat: tot un catàleg de la iconografia barceloniana. Els vitralls pintats de grisalla amb esgrafiats d’arrels, espines i talls femenins creaven una atmosfera submarina. Zagajewski és un fan de Barceló i té una mirada molt singular sobre la història de l’art com molt bé reflecteixen els seus poemes. Record la rítmica tímida dels seus gestos, la veu baixa i d’una calidesa seca que deia observacions justes i puntuals, els camins que es fan entre els homes que s’escolten, la fragilitat del gest més mínim, la politesse una mica excessiva i, amb unes rialles còmplices per qualsevol doi l’alegria fondíssima de l’encontre. Mentre l’escoltava comentar detalls del retaule barcelonià amb compassat entusiasme pensava en unes frases seves: «La poesia s’ocupa de significats nous, frescs; és semblant a les castanyes que han caigut de l’arbre i tretes de l’eriçó de la closca; enlluernadorament tendres, rosades com una cicatriu.» «En un poema l’alegria s’uneix amb la desesperança, l’observació mandrosa d’un carrer amb el pressentiment de les qüestions misterioses, el principi i el final de la vida. En un poema, l’ambivalència de la vida, les seves enutjoses contradiccions, es converteixen en art, en una imatge, s’il·luminen amb un altre fulgor. La poesia és capaç de convertir la depressió en melancolia, que és tan noble com un teixit antic.» «Es transmet alguna experiència que estigui abans de les paraules, com?..., a través dels forats que hi ha en les paraules.»

La traducció de Xènia Dyakonova és una creació poètica extraordinària que ens ha acostat als lectors catalans en estat sòlid l’homenot poeta Zagajewski amb una fluïdesa, una alegria, una intensitat i un ritme que dona gust, consola, celebra, entretén, eleva i, sobretot, ens ajuda a viure. Moltes de gràcies, Xènia! Un llibre per a sensibles dels mil i un sexes de l’esperit! El títol d’aquest text és un vers de l’amic i mestre Adam Zagajewski. Una obra eterna!

Suscríbete para seguir leyendo