Republicanisme i moviment obrer a Mallorca

Catalina Martorell Fullana (Algaida, 1984) és doctora en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i és especialista en republicanisme, anarquisme i feminisme a Mallorca. Aquest llibre, finalista del IX premi Font i Roig d’assaig de 2023 (convocat per l’Ajuntament de Maria de la Salut), forma part de la col·lecció «Panorama de les Illes Balears», i és una síntesi del primer capítol de la seva tesi (encara inèdita) sobre els antecedents del republicanisme a Mallorca: «El republicanisme federal i la cultura liberal democràtica a Mallorca (1840-1900)», defensada a la UAB el 2015 i dirigida per Pere Gabriel.

L’obra aquí ressenyada comença amb els moviments democràtics de 1848 i finalitza amb l’esclat de la Revolució de 1868. Es divideix en quatre parts: el primer republicanisme mallorquí (estat de la qüestió, els seus orígens, el Bienni Progressista de 1854-1856, la clandestinitat, la consolidació del republicanisme a Mallorca); en segon lloc, els espais de sociabilitat (com són el Círculo Mallorquín, l’Ateneu Balear, el Casino El Amparo), les primeres societats obreres i el paper de Miquel Quetglas (pare del republicanisme mallorquí) o les trobades a Can Villalonga; la difusió de les idees a través de premsa, llibres i fullets, amb referències a diaris com El Iris del Pueblo, El Amigo del País i El Porvenir, a autors com Jeroni Bibiloni (socialisme cristià), a la novel·la social i a la influència de Roque Barcia (publicista), Fernando Garrido (socialisme utòpic), Sixto Cámara (emancipació de les dones) i Joseph Proudhon, d’importància internacional; finalment, un darrer capítol dedicat a l’arribada de les idees lliurepensadores a l’illa per part de protestants i maçons. Els republicans eren partidaris de la llibertat de culte i de la laïcització de la societat. Cal afegir que parlam d’un context més bé monàrquic com era el del segle XIX europeu. A partir de la Revolució de 1868, el republicanisme federal entrà amb força a la vida política a Mallorca i es va expandir entre la petita burgesia i les classes obreres.

Catalina Martorell va rebre el 2012 una beca d’investigació amb el treball «El Sexenni Democràtic i el republicanisme federal a la ciutat de Palma (1868-1874)». És autora també de «Temps de revolució. El republicanisme federal andritxol durant el Sexenni Democràtic» (Premi Pere Ferrer d’investigació de 2013), «Anarquisme i lliurepensament a Menorca (1898-1923)» i de l’epíleg de «L’arbre de les llibertats. Republicanisme als Països Catalans». Ha col·laborat, a més, a diverses obres col·lectives, com «La rebelión cantonal en la I República i La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)».

Suscríbete para seguir leyendo