Cinema d’estiu

Fa un parell d’anys que l’editorial mallorquina Dolmen publicà en castellà el còmic «Cine de verano» de Carmelo Manresa. Un relat en vinyetes nostàlgiques contra la massificació turística i el boom immobiliari. I l’obra resultà ser visionaria, anticipant-se al moviment social que marca la convulsa actualitat amb manifestacions en favor d’un canvi de model turístic. Una conjuntura sociopolítica que ha animat a l’editorial a publicar la versió catalana del còmic: «Cinema d’estiu», atès que les costes de parla catalana son, amb Canàries, les més afectades per la gentrificació i la massificació.

El terme turistificació s’utilitza per a referir-se a la saturació de turistes i visitants en llocs amb molèsties per a la població resident, és des de fa mesos la protagonista de periòdics, televisions, documentals, assajos i tesis, i ara ho serà també del còmic en català. Tot cap en les vinyetes, i la denúncia social no és una excepció.

Amb aquesta iniciativa tan crítica com ara compromesa per part de l’editorial Dolmen, es recupera la història narrada a 2Cinema d’estiu2, que se situa en l’estiu de 1986, any d’inici dels successius i brutals booms immobiliaris que van acabar amb l’essència de molts pobles petits de la costa peninsular espanyola i de les illes. En el còmic es mostra com eren aquells llocs de platja, petits paradisos d’estiueig costumista, just abans de ser víctimes del totxo i la massificació.

De fet, a les pàgines finals d’aquesta novel·la gràfica, en bona part autobiogràfica, surt la casa familiar d’estiu de l’autor a Torrevieja (Alacant), en la qual s’inspirà per fer la que surt a les pàgines de la seva obra, i que en l’actualitat ja no existeix. Desaparegué davall el formigó d’un d’aquells monstruosos edificis d’apartaments que asfaltaren els nostres litorals.

Mitjançant Pablo, un personatge fictici, l’autor rememora alguns dels seus records estivals: les sortides nocturnes amb els amics, els bars, les discoteques, els cinemes d’estiu… Les primeres borratxeres, els primers porros… També els passejos amb bici, els treballs estivals…

A la versió catalana recent editada s’han inclòs els articles de tres periodistes mallorquins experts en qüestions turístiques i les seves conseqüències socioeconòmiques: Carlos Garrido, Matías Vallés i Rafel Gallego. D’aquesta manera, Dolmen pretén aportar a la versió original una visió més crítica i analítica de la realitat turística del nostre país. I ho fa amb tres articles signats per aquests prestigiosos professionals de la informació compromesos i especialitzats en matèria de massificació, gentrificació i consum del territori.

Una obra costumista, plena de nostàlgia, però també de crítica social, de manera que transportarà al lector als enyorats estius de la infància, però també els animarà a reflexionar en temps present, i potser valorar el que hem perdut i el que encara podem perdre, i pensar si és això el que volem.

Suscríbete para seguir leyendo