Les barques del bou de Mallorca

Ens trobam davant un llibre científic però també davant un llibre d’història

Pere Oliver i Bàrbara Terrassa

Pere Oliver i Bàrbara Terrassa / AFXIU P.O.R.

Miguel José Deyá Bauzá

Des de fa alguns anys el tema de la identitat i la memòria està present a obres literàries i fins i tot sobre història. Les implicacions polítiques d’aquesta tendència són evidents, la qual cosa -si es treballa amb professionalitat- no té per què ser bo ni dolent. Ens trobem davant una obra que ens demostra que, partint de la memòria, la més personal i familiar, es pot elaborar un bon llibre, fins i tot un bon llibre d’història, tot i que aquesta no ha estat la primitiva intenció dels autors. Els Doctors Terrasa i Oliver són dos enamorats de la mar. La mar ha format part del seu recorregut vital, diria que fins i tot genèticament.

Recordo una classe del geògraf Bartomeu Barceló en que afirmava que Espanya sempre ha viscut molt d’esquena a la mar. Tot i que és possible no sigui així,, amb els anys i a partir de l’anàlisi històrica estic d’acord amb ell. Creiem simptomàtic que el folklore mallorquí, en bona part memòria col·lectiva de les nostres gens, i singularment les rondalles, es refereixen de forma molt limitada al món marítim front a l’aclaparadora presència del món agrari. Tanmateix, fins fa poques dècades les persones implicades en les tasques marítimes i especialment la pesca no tenien més remei que viure-ho molt intensament. Aixecar-se amb fosca ben negra per anar a la barca, sortir a la mar, un poc a risc i ventura, les hores de pesca, tornar al port, descarregar el peix, aclarir i preparar les xarxes... un horari i unes feines, una autèntica forma de vida, que afectaven no sols als pescadors, sinó a les seves famílies i al mode de vida dels nuclis (port de Felanitx, port de Manacor...) on es desenvolupava. Partint d’aquesta experiència vital, memorística, que com tota la memòria parteix de fets reals però modificats conscientment o no, els autor ens ofereixen una llibre científic, transversal com dirien avui els cursis, socialment implicat i del qual fins i tot els historiador professionals hauríem d’aprendre molt.

Ens trobem davant un llibre científic, car a partir del primer impuls sentimental de recordar en forma de llibre allò que visqueren, els autors començaren -em consta- tot un pla de treball que conjuminava documentació escrita, fons orals, anàlisi tècnica de barques, motors...El resultat és, també, un llibre d’història, però no sols d’història. El lector podrà reconstruir la introducció de les barques de bou, la motorització, els temps daurats i el declivi d’aquesta mena d’embarcacions... i tot això amb un autèntic rigor i respecte a les fonts. L’anàlisi dels ports, dels caladors, de les barques -una per una- és d’una exhaustivitat aclaparadora i demostra els anys de feina que hi ha darrera aquest volum on es fa una autèntic treball de genealogia no sols de patrons i mariners, sinó també de cada embarcació i la seva història (construcció, compra-vendes...). Cada innovació tècnica que s’implantà en aquest tipus d’embarcació i els seus motors és documentada i analitzada, de manera que l’obra és també de gran interès pels estudiosos de la història de la tècnica i enginyers industrials amb una mica de sensibilitat per l’evolució de la seva disciplina. La selecció de les fotografies demostra una cura sols comparable a la que Edicions UIB i, sobretot, els seus treballadors han tingut.

Ens trobem, també, davant un llibre on s’aglutinen moltes ciències i sabers. Hi està ben present la geografia, òbviament les ciències de la mar, i fins i tot -aspecte ben interessant al meu parer- l’antropologia i la sociologia. Les informacions recollides de patrons, mariners i pescadors són de gran interès i reflex, una mica emocionat, d’un món passat que no tornarà i alguns encara hem conegut en els seus darrers anys. Una bona lliçó i una bon toc d’atenció per tal de recollir les vivències, tot i que una mica idealitzades i deformades com passa sempre amb els records, de col·lectius que han desaparegut i que han format part de la nostra societat, de la nostra Mallorca, de la nostra infantesa. En ocasions debato amb un col·lega meu sobre què és un mallorquí. Un concepte que és més mal de teoritzar que d’identificar des del punt de vista sociològic, antropològic i fins i tot històric. De fet l’elecció del tema, l’aportació de les vivències de gents implicades amb l’activitat pesquera fan del llibre una obra socialment implicada, no sols amb aquells col·lectius de patrons, mariners.. També amb una mallorquinitat, per ventura un poc etèria, indefinida..., però que els mallorquins de tota la vida podem identificar ben bé en aquests temps en que no sols som minoria a ca nostra i la nostra visió del món se’ns escapa, sinó que ens diuen el que hem de fer, el que hem de pensar i fins i tot el què hem estat.

Però sobretot, estam davant un llibre que a més del seu rigor tècnic, està fet amb amor, amb una passió que els plantejaments científics no poden eclipsar.

Ara que ve l’estiu, llegiu poc a poc aquesta obra, equilibri entre ciència i compromís; sobretot si sou mallorquinarros que en aquest temps ens aneu a vorera de mar (Sa Ràpita, Colònia de Sant Jordi, port de Felanitx...) i a posta de sol intenteu reconstruir l’escena de les barques arribant amb les seves captures, però no oblideu la dura feina, els perills i algun disgust que aquella gent treballadora hagueren d’afrontar per aconseguir quelcom tan simple i tan complicat en aquell temps com treure una família endavant.

Suscríbete para seguir leyendo