I qui era Torquemada?

Sovint les novel·les formen més part de la realitat del que ens podem imaginar. Sembla que sigui el cas de “Torquemadas Schatten”, una obra escrita el 1937 quan el seu autor, Karl Otten, i la seva companya Ellen Kroner s’havien establert a Londres després de fugir dels estralls de la Guerra Civil que per aquells anys devoraven el nostre entorn.

Karl Otten, un dels escriptors més representatius de l’expressionisme alemany, havia arribat tres anys enrere a Mallorca i s’havia instal·lat a Cala Rajada, com altres intel·lectuals alemanys que fugien del nazisme, formant una petita colònia en el racó del Llevant mallorquí.

“L’ombra de Torquemada”, traduïda per Carles Balle Blanes, no deixa de ser la realitat del que va passar en aquells moments des dels ulls i l’experiència personal d’Otten. És una descripció dels costums i la quotidianitat que conformaven l’ambient i l’entorn, amb el rerefons dels ideals polítics.

Els breus relats de l’obra que transcorre entre Cala Rajada i Capdepera, formen un petit retrat dels pensaments, propòsits i forma de vida de la gent i de la contrada d’aquells moments. Els diàlegs dels personatges protagonistes que hi apareixen, amb noms ficticis, permeten una aproximació real i històrica als inicis de la Guerra.

L’obra té part de novel·la i gran part de realitat. En aquest doble vessant hi rau el seu valor: La ficció és el camí que segueix l’autor per abordar i analitzar el context i el moment històric que va suposar l’estiu de 1936 a Mallorca.

Més enllà de la pròpia narració, cal fer especial esment a la introducció i a l’epíleg. Per una part, la introducció de Pere Joan Tous fa una semblança personal i literària de Karl Otten, acurada, detallada i exhaustiva, que, sens dubte permet entendre, interpretar i profunditzar en l’obra. Per altra, l’epíleg de Miquel Llull, duu a terme una feina excel·lent per identificar els personatges, i fer un retrat de la identitat individual i col·lectiva del poble, descrivint la realitat i donant més sentit a la ficció de la novel·la.

Suscríbete para seguir leyendo