Podem saber d’on venim, però no sabem on anam

La reedició d’un llibre exhaurit és una mostra de l’interès que ha ocasionat

Onofre Vaquer

Onofre Vaquer / DM

Jordi Vidal Reynés

Jordi Vidal Reynés

En aquest temps en què altre cop s’intenta alterar, per motius ideològics, la nostra identitat com a poble, l’editorial El Tall reedita «L’origen dels mallorquins», obra del professor Onofre Vaquer (Felanitx, 1948), doctor en Història i Graduat Social que ha investigat temes com l’esclavitud a Mallorca, el comerç marítim i l’enigma de Colom.

«L’origen dels mallorquins» ja s’havia publicat el 2008 i es trobava exhaurit, el que demostra l’interès que tenim molts en saber quina pot ser la història dels nostres llinatges i esbrinar quin és en realitat l’origen dels mallorquins, tal volta amb alguna intenció desmitificadora, com és pensar que tots arribàrem a Mallorca amb les tropes de Jaume I i que podríem reconstruir un arbre genealògic que arribàs al segle XIII, la qual cosa no és més que una fantasia, car en altres temps els esclaus i els conversos adoptaven el cognom dels seus antics propietaris o padrins de fonts, respectivament. Per una altra banda, hi ha les conegudes polèmiques sobre si som o no catalans i l’estigma dels llinatges xuetes. En definitiva, una lectura gràcies a la qual podem aclarir possibles dubtes que puguem tenir sobre l’origen d’un poble sovint malmès per la història.

El llibre s’estructura en una sèrie de capítols que repassen els esdeveniments històrics més importants que ens poden aclarir moltes coses. Així, l’autor fa un recorregut que comença pels pobladors prehistòrics (la cultura talaiòtica), les diferents invasions (romans, bizantins, vàndals, àrabs), si els musulmans vençuts restaren o no a Mallorca (molts o pocs, lliures o esclavitzats) i finalment els repobladors cristians i les successives immigracions que, a partir del segle XV, s’han produït. Interessant és saber la procedència dels esclaus (no tots moros, ni molt manco) i la prosperitat dels lliberts. De tot això en resulta que la nostra identitat està fonamentada en les indiscutibles arrels catalanes, però també en altres aportacions, com poden ser occitans, italians o aragonesos. Quant al segle XX, l’impacte del turisme i estadístiques d’estrangers empadronats a les Balears (també per municipis) que ens anticipen els canvis culturals que poden esdevenir a l’illa. A més, l’autor explica d’una manera clara i molt didàctica com es formaren els llinatges, amb diferents possibilitats, com són els patronímics (o sigui, derivats del nom del pare), el lloc d’origen (toponímia), accidents de relleu, construccions, terrenys i treballs agrícoles, nom de plantes i fruits, nom d’oficis. Continua amb un estudi sobre la procedència dels nostres llinatges més significatius i una reflexió sobre la identitat dels mallorquins: gastronomia, vestit, diversions, balls.

Una bibliografia i un apèndix amb un llistat dels llinatges mallorquins més habituals tanquen el llibre, que, per cert, es complementa amb la pàgina web www.llinatgesdemallorca.com en la que es poden realitzar les consultes pertinents.

Suscríbete para seguir leyendo