Relectures

Narracions i més

Antònia Vicens ens ha dut al plaer de la relectura

Primera comunió. Antònia Vicens. (Pròleg Maria Aurèlia Campmany). Nova editorial Moll. 118 pàgines, 10 euros.

Primera comunió. Antònia Vicens. (Pròleg Maria Aurèlia Campmany). Nova editorial Moll. 118 pàgines, 10 euros. / DM

Ramona Pérez

Ramona Pérez

Antònia Vicens ens ha dut al plaer de la relectura, hem tornat a les paraules del pròleg que li dedica Maria Aurèlia Campmany; la vida va posar al camí de l’autora dos grans mestres Bernat Vidal i Josep Maria Llompart, el primer va percebre que la nina que li adreçava els seus primers escrits esdevindria escriptora, pel que fa a Josep Maria Llompart, ens diu la Campmany:

«...va saber exercir aquell rar mestratge que consisteix a exigir al deixeble molt més del que ell es creu capaç d’assolir.» pàg. XII

Aquest recull de narracions ve precedit de «Banc de fusta», narracions, «39º a l’ombra», «Material de fulletó», «La festa de tots els morts» i «La santa», novel·les.

Testimonis d’una època, records d’anys anteriors, perfecció i bellesa que ens captiva en la forma i una força extraordinària del contingut, anàlisi d’un moment que el temps ha confirmat, Antònia Vicens té una mirada única, excepcional, imprescindible, datats als anys 1978 i 1979; ens deixa constància d’allò que l’envolta, del dolor amagat dins quatre parets, del desig, de la precarietat, les bregues, la passió, els records, el sexe, ens diu a «Joventut»:

«...la lluita de la Trini per esser tan dona com el seu cos insinuava, tan feliç com abundant la seva riquesa, acostumada a posseir, fins i tot quan donava posseïa, no coneixia altre plaer...» pàg 63

A «Judici»:

«A través de s’homo vaig coneixer la servitud, a través d’es fill s’amor.»

«...fantasiosos somiant un món més just, una riquesa més equilibrada...» pàgs. 50-51

A Antònia Vicens hem de tornar amb la freqüència que es torna als clàssics, per plaer i per necessitat, per felicitar-nos de ser contemporanis d’algú que ha assolit la perfecció des del primer moment.

Des de l’any 2009, tenim el privilegi d’haver conegut la seva poesia, que ha captivat i s’ha situat allà on li correspon immediatament.

Una relectura que no podem deixar de fer i de recomanar.

Suscríbete para seguir leyendo