De cònsols, consolats i agricultura

Un treball centrat en la figura de Michel Espérance Hersant qui va ser cònsol de França a les Illes Balears entre 1839 i 1844

Apol·lònia Nadal i Sebastià Vidal

Apol·lònia Nadal i Sebastià Vidal / El Gall

Maria Antònia Pascual

Maria Antònia Pascual

«Una visió sobre l’agricultura de les Illes Balears» és el títol que destaca quan miram la portada d’aquest llibre, però hem de fixar-nos també en la lletra petita que és clarificadora i afegeix: «M.E. Hersant, cònsol de Franca a les Balears i Pitiüses (1839-1844)». Sense tota aquesta informació podríem pensar que només és un tractat agrícola i seria un error perquè aquest és també un llibre que ens aporta molta informació sobre el període en qüestió, informació sobre com funcionaven els cònsols i els consolats i sobretot, com diu en el seu pròleg la professora de la UIB-UNIC Isabel Moll, ens ofereix una nova dimensió d’estudi: la influència que l’ocupació d’Alger tingué en el desenvolupament de les Illes Balears.

El llibre és un minuciós treball de recerca i de documentació que consta de dos apartats. En el primer Apol·lònia Nadal Mut, historiadora, situa el cònsol Hersant i ens el presenta en el seu context personal i professional. Trobam informació del moment polític a França i dels possibles motius que tenien els francesos per venir a viure a les Illes, els quals no només eren polítics sinó també d’expansió econòmica. Aquí iniciaren negocis lucratius i rendibles, per exemple l’obertura al carrer de la Concepció de Palma d’una botiga de dolços, bombons i licors o el d’una perfumeria al carrer Sant Nicolau. El 1838 s’esmenta una fàbrica de filatures de cotó que s’acabava de posar a Palma i que rebia comandes de l’estranger. Esmoladors, fondistes, higienistes dentals, rellotgers, perruquers... entre d’altres es troben a la llista de professionals francesos que obriren negocis a les illes. Una altra manera de lucrar-se era la compra de terres o edificis per revendre, així trobam que aprofitant la desamortització eclesiàstica compraren algunes de les cel·les de la Cartoixa de Valldemossa per després tornar-les a vendre.

Ens assabentam, també, de com era el cònsol, el qual no acabava de trobar-se a gust a Palma, es veu que tenia problemes per introduir-se en la societat illenca; es queixava del caràcter desconfiat dels illencs i es mostrava crític amb l’administració local i amb l’estatal.

En el segon apartat Sebastià Vidal Joan, filòleg, ens aporta tota la informació de “la visió sobre l’agricultura de les Illes Balears” traduïda dels escrits del cònsol Hersant. És un treball acurat sobre el conreu de les plantes i els arbres, del paper que hi juga el clima de les illes en el seu desenvolupament i en la maduració dels seus fruits així com en les variacions i excepcions que això comporta. Parla sobre adobs, sembres i collites, sobre diferents tipus de llegums, d’hortalisses, de fruites i de verdures, també parla de la vinya, dels ametllers, de l’olivera, de la fabricació de l’oli i de les abelles... Els textos van acompanyats de dibuixos que il·lustren les seves explicacions. A la conclusió cita l’olivera, el taronger i l’ametller com els arbres més conreats en aquell temps a les Balears.

Diu Vidal que aquesta fou una tasca àrdua i eficient per part del cònsol Hersant i que probablement devia tenir un o més informants, possiblement un d’ells fos Francesc M. de los Herreros, que l’any 1843 era professor de botànica a l’antic Seminari Normal de Mestres de les Balears i que temps després fou home de confiança de l’Arxiduc Lluís Salvador.

Una publicació interessant sobre l’agricultura de les illes que a més a més ens aporta informació històrica d’aquell període gràcies als informes i a la correspondència que mantingué el cònsol Hersant.

Publicat per El Gall Editor es feu la seva presentació el passat mes de març al Museu de Mallorca.

Suscríbete para seguir leyendo