XII

A la Sagrada Família de Barcelona hi podem veure un quadrat màgic

Josep Lluís Pol i Llompart

Josep Lluís Pol i Llompart

D’ençà que, ja fa quasi quaranta anys, el pare Antoni Borràs i Feliu -bibliotecari del centre jesuític de Sant Cugat- ens va portar a veure les obres del temple de la Sagrada Família, no he deixat d’acostar-m’hi tant sovint com he pogut. Em va impactar la frase: «jo no el veuré acabat, però vosaltres per ventura sí». En aquells moments, Josep Maria Subirachs i Sitjar era a punt de rebre l’encàrrec de realitzar el conjunt escultòric per a la façana de la Passió.

Vora l’escultura que representa la besada de Judes, l’escultor català hi deixà un criptograma, un quadrat de setze nombres disposats de tal manera que sempre que se sumen els quatre elements d’una fila, d’una columna o d’una diagonal, el resultat és 33, o sigui, l’edat de Crist quan fou crucificat. Més endavant vaig saber que s’havia inspirat en el quadrat màgic d’Albert Dürer que apareix en el seu gravat Melangia. En aquest darrer cas, la constant màgica del quadrat és 34 perquè el pintor feu servir els nombres consecutius de l’1 al 16.

És aquest, el dels quadrats màgics, un dels passatemps aritmètics més antics dels que tenim notícia, si donam per bones les fonts xineses que afirmen, a l’empar d’una llegenda, que una tortuga hauria portat dibuixat a la seva closca el quadrat màgic de 9 caselles (3x3). Es coneix amb el nom de diagrama Lo-Shu i podria tenir més de quatre mil·lennis d’antiguitat.

Així com el quadrat màgic de 4 caselles (2x2) no es pot construir, és impossible, i només existeix un quadrat màgic de 9 caselles (amb algunes variacions no significatives), hi ha múltiples possibilitats de realitzar quadrats màgics d’ordre superior. I si el quadrat màgic que portava la tortuga amb els nombres de l’1 al 9 té constant 15, l’estratègia per fer que sigui 24 serà senzilla, no és ver?

Suscríbete para seguir leyendo