Uns reptes assumibles

Membres de l’Institut de musicologia Pau Villalonga
Dia 4 de febrer del 2023 va tenir lloc la I Jornada de l’Institut de Musicologia Pau Villalonga, que així reprengué la seva activitat pública després d’uns anys de silenci. Les aportacions que es presentaren, enriquidores i d’òptiques variades, han estat publicades en el si d’un treball que s’ha fet públic, precisament, durant la II Jornada de l’Institut, que va tenir lloc el 23 de març, amb una taula rodona dedicada a la memòria de Joan Moll.
El volum, editat en col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears, consta de dues parts. Per una part, els projectes que patrocina l’Institut: Necesitem un mapa? Carta Sonora de Mallorca com a recurs metodològic: cap a un projecte col·lectiu, una aportació del seu responsable, Joan Antoni Ballester. Per una altra banda, Romà Escalas presenta el Projecte d’edició de l’Himnari SMV 62, guardat a l’Arxiu Capitular i que està pendent de la seva publicació de manera adequada. Finalment, El projecte de (re)catalogació dels fons musicals conservats a l’Arxiu Capitular de Mallorca són descrits per Antoni LLofriu-Prohens i Pilar Gastou.
Una segona part està conformada per l’aportació de diversos especialistes illencs de la disciplina. Una mirada a l’estat actual de la catalogació dels fons musicals de Joan Maria Thomàs és abordat per Jaume A. Bueno. Inès Burguera i Eulàlia Coll s’endinsen en el descobriment del món sonor, acadèmic i místic, de les ocarines mallorquines. Bàrbara Duran ressegueix els estudis sobre l’orgue a l’illa, constatant nous camins de difusió que cal tenir en compte. El fons musical de Sant Felip Neri, en relació a la interpretació d’oratoris a Palma, és estudiat per Antoni Llofriu-Prohens.
La presència de les cossieres de Montuïri al 1956 és abordada per Pedro J. López, mentre que el concurs de Villancets de Porto Cristo és reinterpretat sota l’estudi de Carme Sánchez. Els espais de música escènica, privats i públics a la Mallorca finisecular del XIX-XX és analitzat per Maria del Mar Trias. I finalment, Francesc Vicens s’apropa a la recerca folklòrica a l’entorn franciscà a partir de l’anàlisi d’un conjunt de tonades inèdites del Cançoner Popular de Mallorca de Rafel Ginard.
Els camps de la musicologia balear estudien, com es pot entreveure en aquest volum, camins diversos. Però destaca el nivell de les aportacions, centrades en aproximacions científiques des del camp de les ciències socials i no tant la recerca de caire local i folklorista, la qual cosa marca un avenç notable en la musicologia illenca.
Suscríbete para seguir leyendo
- Un Sant Sebastià de paraguas: Cort solo cancelará los conciertos en caso de lluvias intensas
- Nofre Galmés del bar El Porrón de Manacor: “Hace días que obligo a los clientes. Si quieren hierbas tienen que cantar Sant Antoni”
- Las solicitudes de ingreso en las Fuerzas Armadas se duplican en dos años
- El Constitucional rechaza el recurso del Govern contra la ley de Vivienda de Sánchez
- La autovía Llucmajor-Campos “ha acelerado la destrucción” del suelo rústico de los municipios del Migjorn y del Llevant, advierte Terraferida
- Mallorca hacia la zona única: Educación elimina las fronteras escolares para “fomentar la libre elección”
- Por algo dijo Julio Iglesias en Mallorca que «estoy más allá del bien y del mal»
- Hallan el cadáver de un hombre en la playa de sa Marjal de la Costa de los Pinos