Música entaforada

De la col·lecció de partitures «Bandes entaforades» és responsable un ample consell editorial

El anillo de Hierro. Preludi del tercer acte. Pere Miquel Marquès.

El anillo de Hierro. Preludi del tercer acte. Pere Miquel Marquès. / DM

Aránzazu Miró

Aránzazu Miró

Venc a parlar del que per a mi resulta un descobriment insòlit. D’aquelles edicions que potser ben bé passin desapercebudes alhora que es converteixen en un bessó de recuperació del patrimoni. La Federació Balear de Bandes de Música i Associacions Musicals acaba d’encetar una nova col·lecció de partitures que es diu «Bandes desentaforades». Com bé ens recorden els responsables, entaforar és, segons el Diccionari Alcover-Moll, «aficar dins forat o recó; amagar dins un enfony».

Quantes coses no hi podríem pensar que es troben entaforades, eh què sí? Doncs, avui, amb molta alegria, parlam de música, específicament de música per a banda. Què són les bandes a l’afer musical d’un poble? Més que tot, són el bessó d’escolta musical, el bessó formatiu, el bessó de tantes coses, perquè la música és cultura, però sobretot és sociabilitat. I als pobles, l’activitat musical agermana, forma, estimula.

De la col·lecció de partitures «Bandes entaforades» és responsable un ample consell editorial, però els seus directors són Miquel Barceló Oliver i Joan Antoni Ballester Coll, ells mateixos responsables de la primera edició presentada, tot just aquest mes de març: l’arranjament del preludi del tercer acte de la sarsuela El anillo de Hierro, peça instrumental, tal volta la més coneguda, del gran simfonista mallorquí que fou Pere Miquel Marquès (Palma, 1843-1918) qui triomfà al món teatral i orquestral del Madrid de la segona meitat del segle XIX.

El anillo de Hierro. Preludi del tercer acte. Pere Miquel Marquès. Federació Balear de bandes de música i Associacions musicals. 30 pàgines

El anillo de Hierro. Preludi del tercer acte. Pere Miquel Marquès. Federació Balear de bandes de música i Associacions musicals. 30 pàgines / DM

Aquest preludi que tenim a mà és un arranjament per a banda de música. Les bandes, com a grans difusores del fet musical han fet que moltes grans composicions arribassin al públic. Quants de llocs on semblava impensable l’existència d’una orquestra simfònica sí que hi havia, en canvi, banda. És clar que aquesta música havia de menester arranjament; una feina gens baladí, malgrat que l’autoria ha passat moltes vegades desapercebuda. És el cas del preludi de Marqués, partitura manuscrita de l’arxiu de la Banda de Música de Ses Salines, que ara es presenta en revisió realitzada per Miquel Barceló Oliver i Joan Antoni Ballester Coll que han contrastat l’arranjament anònim amb la partitura original per a orquestra, de la que Luis Remartínez va preparar una edició; el material es completa amb una contextualització ploma de Bartomeu Garau Moranta.

Aquest preludi que ara s’ha editat en versió completa per a director i amb les corresponents particel·les per als respectius instruments, ofereix el material complet per a la seva interpretació; es pot trobar en paper i en arxiu electrònic, el que significa, tot plegat, que pot servir per a incloure en els repertoris de les nostres bandes. Això vol dir música simfònica per a banda, balear i de qualitat, a l’abast.

Si saber d’aquesta iniciativa m’ha alegrat tant, només em resta conèixer quines són les partitures que esperen a ser desentaforades per a banda i quina la periodicitat de publicació.

Suscríbete para seguir leyendo