PLAGUETA DE NOTES (CMLXX)

Llibres a voler per Sant Jordi (III)

Palma celebra Sant Jordi.

Palma celebra Sant Jordi. / Manu Mielniezuk

Biel Mesquida

Biel Mesquida

Per a tots els gusts.

Faré una llista de llibres i explicaré molt poques coses de cadascun. Però, Lector dels mil i un sexes de l’esperit, ete. Puc assegurar que tots estan assegurats i que en cadascuna d’aquestes obres trobaràs una forma de felicitat, una altra vida. L’Altre Regne (Proa), d’E. M. Forster. Quatre relats, triats per Vicenç Pagès Jordà i Miquel Berga, que també els han prologat i traduït. Els quatre contes en els quals els prejudicis i barreres del rígid comportament britànic entren en xoc amb una manera de fer i de ser més oberta, tant a la costa d’Amalfi com als Alps, a Anglaterra o a Grècia, provoquen desassossecs als personatges i revelacions crucials sobre l’existència pròpia. Meravellosos!

Ofert a les mans, el paradís crema (Anagrama), de Pol Guasch. Aquest escriptor jove amb un llenguatge poètic que no s’atura d’assajar nous registres torna a explorar la dimensió distòpica. Na Rita i en Líton es fan amics en un món que es troba en ple desastre climàtic i converteixen la seva relació en una confabulació per viure i crear un univers habitable. Melancolia lluminosa!

Deimos (Males Herbes), de Lucia Pietrelli. Tot passa a l’illa de Deimos, en què tots els habitants són immortals. Aquesta quotidianitat perpètua produeix una vida de lamentacions en què la memòria es resisteix a desaparèixer dins l’eternitat. La vida d’Hilari i la seva filla Laia, de tretze anys, és el pal de paller d’una recerca que crea una oda a la mortalitat amb regust de text clàssic. Una raresa moderna i commovedora!

La casa tapiada (Comanegra), de Julià de Jòdar, és una novel·la feta amb un trencadís de perspectives enfrontades en què el senyor Lotari intenta reconstruir la vida d’un alter ego de l’autor, l’escriptor Gabriel Caballero, entre 1962 i 1977. Però diuen que Caballero és mort, que han trobat el seu cadàver en una arca i, alhora, que tot és mentida, perquè l’autor vol tornar amb un altre text, La resurrecció de la carn. Una obra magna feta amb estils diversos i jocs textuals, trampes i contradiccions, ficcions dins ficcions. Una aventura literària colossal!

La casa tapiada, de Julià de Jòdar

La casa tapiada, de Julià de Jòdar / Biel Mesquida

La mirada captiva (Arcàdia), de Colm Tóibín. Quinze assaigs breus sobre artistes que estima: Miró, Calder, Barceló, Tàpies, Bacon, Arbus, Freud, Sargent, Lotto, Tintoretto, Goya... Un festí de contarelles personals d’un sensible que suggereix a l’excel·lent pròleg que emmarca l’obra que segurament deu a la pintura el fet d’haver-se posat a escriure. Ens conta amb paraules alades com treballen els artistes i ens explica com mirar i deixar-se captivar per cadascun d’aquests creadors que han estat fars orientadors de la seva creació en la nit fosca i entre les onades engolidores. Una intel·ligència mercurial en acció!

La mirada captiva, de Colm Tóibín

La mirada captiva, de Colm Tóibín / BIEL MESQUIDA

Un poeta sempre jove: Joan Salvat-Papasseit.

Enguany commemoram el centenari de la mort de Salvat. I apareixen dos volums de la seva obra completa, la qual cosa és una festassa. Poesia completa (Edicions 62) de Salvat-Papasseit, a cura de Jordi Cornudella i amb un pròleg esclatant d’Enric Casasses, que proposa una nova i polèmica valoració d’un poeta que ha estat poc traduït, poc estudiat i poc divulgat. Cal revalorar la seva obra i estendre-la entre la ciutadania. L’edició conté els sis llibres que publicà entre 1919 i 1924, i incorpora un apartat de “poemes esparsos”, que n’inclou nou de catalans més un d’atribuït pòstumament i sis de castellans. També presenta un grup de proses relacionades amb el fet poètic.

Poesia completa, de Joan Salvat-Papasseit

Poesia completa, de Joan Salvat-Papasseit / Biel Mesquida

L’altre volum es titula Joan Salvat-Papasseit, Poeta amb majúscula (coedició de Lo Diable Gros i Godall Edicions), i ha estat a cura de Jordi Martí Font. Inclou les nou edicions dels sis llibres de Salvat i una addenda amb deu poemes escrits en català en diverses publicacions (El Dia, La Columna de Foc, L’Enemic del Poble i altres), onze de publicats a L’Estat Català i vuit poemes escrits en espanyol. També hi podem llegir el pròleg que Joan Fuster va escriure el 1962, i l’obra es tanca amb un epíleg escrit pels biògrafs de Salvat, Mei Vidal i Ferran Aisa. El llibre està embolicat amb una nova edició del Primer manifest futurista català creada pel dissenyador del llibre, Gerard Joan. Recoman els dos llibres als amadors d’aquest poeta pobre, obrerista, avantguardista, socialista, anarquista i independentista que canta l’amor amb paraules amarades d’energia verbal. Dos llibres de capçalera!

El càsting (Club Editor), d’Antònia Carré-Pons. No és una astracanada, no és un desbarat, no és una comèdia costumista. Aristòfanes i Menandre es podrien enamorar de dues jubilades que viuen juntes. Paula, exmestra i aficionada al tennis, i Ernestina, exactriu i aficionada als sainets, es temen que s’han d’inventar alguna cosa si no volen perdre el cap davant la tele. El joc que organitzen és llogar l’habitació de convidats. Carré-Pons domina l’art de la paraula escrita i aconsegueix una obra fresca, crítica, vivíssima, amb un humor corrosiu, càustic. Val l’alegria!

El càsting, d'Antònia Carré-Pons

El càsting, d'Antònia Carré-Pons / Biel Mesquida

Ànimes mortes (Bernat Metge Universal), de Nikolai Gógol, és una obra mestra que ha arribat al català amb una traducció excel·lent d’Arnau Barios. En una obra tan plena d’argot, de nivells de llenguatge i de registres, amb la llengua dels pagesos, la burocràcia, els terratinents, amb francesismes, barbarismes, arcaismes i frases fetes que ha estat tot un repte per a Barios. Aquest jove traductor, que és un gran creador, se n’ha desfet amb un català refulgent que brilla com si fos l’idioma original. La desolació, la tristesa i la solitud de la vida de províncies és cantada amb una vivor i comicitat delicada que desperta complicitats inesgotables en el lector. Un llibre històric que fa molta de companyia!

Salvatge i freda (LaBreu), de Katherine Mansfield, és un llibre de poesia d’una escriptora més coneguda com a contista i dietarista. Aquesta selecció que ha fet, amb fondària, i traduït, amb molta inspiració, Marcel Riera, amb un pròleg informatiu de Marina Porras, ens duu a uns horitzons on hi ha nombroses veus amb tons elegíacs i joguiners, críptics i simbòlics. Al llarg d’aquesta antologia trobarem els diversos leitmotiv que solquen tota la seva obra: el pas del temps, el dolor de la separació, l’ànsia de llibertat, la malaltia, la seva infantesa a Nova Zelanda, la lluita per la vida i un tema repetit, la mort. Lletra sensorial que ens fa volar. Un llibre per a sensibles!

Suscríbete para seguir leyendo