Llibres que valen l’alegria.
La lectura sedimenta en la consciència del llegidor una bona dosi de vida. Vida vertadera, aquesta que en aquest temps tan convuls i difícil és mala de trobar. Per això, ara que passarem un mes separats, lectors estimats dels mil i un sexes de l’esperit, he decidit fer-vos una garba de recomanacions que us podran fer una bona companyia aquests dies calorosos i aquestes nits fresques de l’estiu que tenim damunt.
Mosaic (Club Editor), de Víctor Català, és una joia d’aquesta escriptora de l’Escala, Caterina Albert, que, amb una llengua rica, sàvia i ben sensual, ens ofereix un conjunt de peces curtes que ens mostren amb subtilesa i amb fervor els tresors del seu món. Si quan et deixes empeltar per les seves frases et peguen ganes de dir-les en veu alta, no et tallis. Podràs sentir la musicalitat d’aquestes paraules que et conten detalls memorables: els colors que tenen les volves de pols en una cambra o l’univers que pots trobar en un niu d’oronella.
Cecília dels Forejats (Quarteres), d’Albert Roig, un poeta amic i potent que en aquest llibre ens recorda la nostra Tortosa: la Turtûxa àrab de l’Assut i la Suda, la Tortosa del cavaller Despuig, la Verge de la Cinta, el Delta i les sèquies, els tarongerars, les baldanes sacsanudes, el xapadillo, l’arròs i els bous. El seu lèxic és una festassa i les coses que conta són històries de personatges tan diversos com Joan de Cadup (que escriu jotes i coblesvcampetxanes i giripigues), Carles Santos (aquest artista total, amic, que fa accions delirants i sublims, òperes immortals i crítiques, el domini màgic del qual és un Bösendorfer imperial i uns coloms missatgers i un corral ple d’aus frenètiques), Artur Bladé i Desumvila (fill de Benimaset que s’oposa a la placidesa i el delit i el profit dels patricis tortosins) i Francesc Vicent Garcia (conegut com el Rector de Vallfogona, del qual recordam enguany els 400 anys de la seva mort, que s’emmiralla de mars i tempestes d’aurores i flors, de llunes i bugaderes fa sonets i romanços i estima l’aigua-ros gongorí i, sobretot, la delicadesa del gust i els goigs pairals, sigui espígol o sigui ruda, i pidola un bocí de pa tou de l’Amor). Un llibre per rellegir molts cops. Com l’altre que fa poc va treure Roig, que es titula Posseït (L’Altra Editorial), que també és un catàleg en què s’entrecreuen cartes i poemes de Blai Bonet, textos de Miquel Bauçà, poemes de Joan Vinyoli quan es mata la dona de Joan Petit, el suïcidi de Gabriel Ferrater i les aventures vitals i literàries de J. V. Foix. Un popurri de sabors rics i originals.
Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres (Anagrama), d’Irene Solà. Una escriptora jove que es llança cap a escriptures obertes, arriscades, vorejant els precipicis i els abismes. Canto jo i la muntanya balla (Premi Llibres Anagrama de Novel·la) va ser un descobriment en què una veu desconeguda feia parlar les muntanyes i els animals, l’aire i l’alè. Fou un èxit, va ser traduïda a una vintena d’idiomes i guanyà el European Union Prize for Literature. És una novel·la en què parlen dones i cabirols, bolets i núvols, cans i dones d’aigua, en una polifonia ben complexa. Tot passa entre Camprodon i Prats de Molló, zona de frontera on ressonen les veus de segles de lluita per la supervivència, records de persecucions empeses pel fanatisme i la ignorància, guerres fratricides i tot d’elements empesos per la imaginació i la bellesa. Potser podeu començar per aquesta i anar cap a Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres, amb l’estil torrencial de la Solà com a guia. Aquí hi ha la història de cinc generacions de dones que constitueixen una nissaga familiar complicada físicament i mentalment. Viuen en una casa a la muntanya, el mas Clavell, a les Guilleries, per on hi ha bandolers i carlins, republicans i feixistes, maquis, tractoristes entusiastes dels rails, caçadors de llops. Elles són uns personatges empresonats en mites, supersticions rondalles i fantasies amb la imaginació com a únic camí per lluitar contra una vida real sòrdida. Un trencaclosques divertit, vitalista, d’unes dones reconsagrades que preparen un banquet per recordar les fetes de les seves vides. Una torrentada verbal que us arrossegarà cap a atmosferes oníriques, tenebroses, jovials, desballestades i amb una lírica fascinant, un sentit del ritme i sobretot un humor feréstec que et deixa bocabadat i amb la pell de gallina.
Pequeña enciclopèdia de lugares íntimos. Breviario personal de geopoética y cosmopolítica (Acantilado), de Yuri Andrujovich. Aquest ucraïnès nascut l’any 1960 és un dels escriptors més singulars de la narrativa europea d’aquests darrers anys. Novel·lista, poeta, assagista i traductor, ha guanyat nombrosos guardons europeus (el premi Herder, el Premi de la Pau Erich Maria Remarque, el Central European Literary Award Angelus i el Premi de l’Acostament Europeu). El llibre consta de trenta-nou peces que són retrats de ciutats considerades com a «llocs íntims» en què cadascun dels indrets agafa una infinitat de tonalitats i matisos personals que els converteixen en novíssims i apassionants. Yuri sempre es troba a l’aguait de situacions inesperades, desconcertants, sorprenents i de conèixer personatges excèntrics i singulars. Fareu uns viatges per les carreteres secundàries que van a Praga, Minsk, Kíiv, Odessa, Detroit, Venècia, Estrasburg, Nova York, Anvers i Berlín que esdevenen un manual de geopolítica i cosmopolitisme. El llibre s’amara de les seves reflexions i pensaments sobre el significat d’Europa i d’una defensa dels valors que formarien un conjunt singular d’idees amb nombroses manifestacions que s’ha de protegir contínuament. Les ciutats han estat escenaris d’alguns dels principals esdeveniments dels dos darrers segles: Primavera de Praga, Guerra Freda, catàstrofe de Txernòbil, barricades de Maidan a Kíiv. Un breviari original en què compagina històries del cor amb polèmiques polítiques, clixés amb originalitats, petites històries amb esborranys de novel·les i et convida a allò que Walter Benjamin predicava com la millor manera de conèixer una ciutat: perdre’t pels seus carrers i per les seves places, pels seus olors i les seves llums, pels seus habitants.
LLEGIR FA TORNAR GUAPOS!!!
