Olga
En les aventures d’aquesta Olga hi ha una dosi d’aventura científica amb animals. I és que ella és molt amant dels animals
De tantes sèries de llibres més il·lustrats que escrits destinades al públic lector infantil i pre-adolescent publicades recentment, o no tant, ens agrada de forma particular la que s’inicia amb aquest títol: “L’Olga i l’estranya criatura sense nom”, de la il·lustradora i escriptora canadenca Elise Gravel (elisegravel.com/en), molt ben presentada per Blakie Books, que n’ha editat ja altres dos volums: “L’Olga viatja a l’espai exterior (o no)”, i “Quin descontrol!”. La sèrie de n’Olga guanya per punts (sempre al nostre parer, susceptible a equivocacions, com és natural) amb bon humor, intel·ligència, sinceritat i tendresa a les protagonitzades per Greg (Estrella Polar) o per Agus (Combel), per citar-ne només dos exemples d’èxit indiscutible, i que tenen molts d’altres mèrits. Expressam lícites preferències personals. La traducció d’Isabel Obiols és encertada: no perd el ritme ni desfigura la rica personalitat de la protagonista.
La promoció de “L’Olga i l’estranya criatura sense nom” ens diu que en les aventures d’Olga hi ha un punt de ciència, “alguna persona hipercursi”, “gossos estranys que fan pipí per tot arreu” i també “animals moníssims”, perquè n’Olga és una gran amant dels animals. N’és una prova el fet que en alguna de les pàgines hi surt la imatge caricaturitzada de Jane Goodall, una seva heroïna.
A n’Olga li agraden els animals de tota casta. Fins i tot les aranyes o els llimacs. I els que, inopinadament, es presenten en la vida sense nom i sense filiació zoològica coneguda, com és el cas en aquesta primera aventura. Aquí, la presentació de la protagonista comença amb aquest detall: “Soc tan baixeta que puc veure el nas de tothom per dins (DE DEBÓ!)”.
N’Olga ens deixarà llegir el seu quadern de camp on anota acuradament les seves observacions zoològiques i d’altra mena. Els humans no en sortim massa ben parats. Poc a poc, ella pren nota del que veu i pensa del seu món, i ens mostra des d’una perspectiva gojosa persones, situacions i relacions. El dibuix, d’aparença despreocupada i simple, és expressiu i dinàmic, sense falsia. Les reflexions de n’Olga menen sovint a divertides conclusions, que ella expressa de forma categòrica. Però, no cal passar cap ànsia. N’Olga aprèn. I per tant, canvia d’opinió, quan els fets palesen evidències indiscutibles, com per exemple aquesta amb la que clou el relat: “Hi ha humans que estan força bé”.
Suscríbete para seguir leyendo
- La magia de Harry Potter se instalará en el patio de la Misericòrdia de Palma
- Una mujer lleva el cadáver de su tío a un banco para pedir un préstamo
- Siete bares del Paseo Marítimo de Palma se unen para recuperar con una gran fiesta el protagonismo del ocio nocturno
- Adiós a la trama verde de la calle Velázquez de Palma, que vuelve a ser pavimentada cinco años después de su inauguración
- Controlado un incendio en la Casa Gallega de las Avenidas de Palma
- El último mono en la ciudad
- Un policía de Palma confirma que les ofrecían comida y bebida gratis en un local del Bierkonig
- La asesina de Sineu dice que apuñaló a su tía después de que la anciana vomitara