Òpera

01 Liceu

Quan Richard Wagner estrenà “Parsifal” a Bayreuth, ho feu amb la idea que aquesta òpera (o no òpera, sinó un festival sacre i escènic) no es representà a cap altre lloc del món, només al lloc que ell feu construir amb el patrocini de Lluís II de Baviera. Ara bé, el 1914 varen prescriure els drets exclusius que tenia el Festival de Bayreuth i per tant començaren les representacions a altres teatres, sent el Liceu de Barcelona el lloc en el qual la mitjanit del 31 de desembre del 1913 es presentà aquesta obra magna, que des de llavors ha tengut una especial relació amb la ciutat comtal.

02 Veus

René Pape i Matthias Goerne són dos dels millor barítons/baixos del panorama operístic actual. Les seves veus i el seu saber estar sobre l’escenari, fan que els grans teatres del món els vulguin tenir. Doncs ells dos fan part del repartiment que aquests dies presenta el Liceu de Barcelona de “Parsifal”. Pope en el dur paper de Gurnemanz i Goerne en el sempre dolorós i sentit rol d’Amfortas.

Vaig poder assistir, dimarts passat, a una d’aquestes funcions. Goig enorme. Tot va rodar musicalment molt bé. A la direcció un Josep Pons de cada vegada més entregat a les òperes de Wagner i en cap moment les altres veus varen desmerèixer. I què podem dir de l’escenografia? No per ja vista i mostrada repetidament, deixa de tenir interès. Sobre un escenari que dona voltes (en certa manera un inconvenient), els cavallers ronden pels passadissos d’un hospital que en certa mesura recorda també “La muntanya màgica” de Thomas Mann. Un dejà vu però que no cansa.

03 Arxiduc

Tendrem ocasió de parlar-ne més endavant, però avui direm que l’amic i melòman Pep Toni Mendiola ha tret nou volum, “Neudorf” és el títol. Es tracta d’un còmic dedicat a l’Arxiduc, ara bé, vist amb els ulls dels seus col·laboradors i de les persones que el varen tractar de prop. Donarà que parlar, segur, com els bons llibres. Enhorabona Mendi!

Suscríbete para seguir leyendo