De bell nou llibres al carrer (I)

Recomanacions a voler.

Arriba la quaranta-unena edició de la Fira del Llibre de Palma, des del 26 de maig al 4 de juny de 2023. El passeig del Born de Palma serà una festassa d’estands plens de publicacions, de presentacions de llibres, de recitals, de records d’escriptors que han partit, i de tot aquest ambient deliciós de lectors dels mil i un sexes de l’esperit que cerquen la novetat que els fa gola, el llibre que volien comprar i no trobaven, el regal que s’avé amb una persona amiga, enamorada o familiar i tantes i tantes aventures quotidianes que passen entre llibres.

Per mor d’això he decidit que faré algunes recomanacions perquè aquelles lectores que s’han dirigit a mi puguin trobar un llibre desitjat i tots els lectors tenguin propostes fetes amb els millors desigs.

Els camins de Palma (Lleonard Muntaner Editor), de Bartomeu Carrió Trujillano (professor d’Història en instituts i a la UIB. Investigador d’història local, fou regidor de l’Ajuntament de Palma i és un activista cultural amador de la memòria, el patrimoni i la divulgació) i Joan Carles Palos Nadal (llicenciat en Filosofia i Lletres per la UB, màster en Periodisme per la UIB. Ha treballat en diversos mitjans. Va ser cap de comunicació de l’Ajuntament de Palma i el 2013 posà en marxa Fita a Fita. Senderisme Cultural i Familiar per donar a conèixer el paisatge cultural i el patrimoni natural. És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen els cinc primers volums de 20 rutes en família per Mallorca). He destacat els currículums dels autors perquè podeu estar segurs que aquests dos volums són, a més d’un recull d’itineraris per la zona periurbana de Palma, la reivindicació d’uns espais que ens passen desapercebuts, i els autors ens descobreixen que estan plens d’històries, llegendes i veus d’una ciutat que, si no la vindicam, desapareixerà menjada per l’estultícia i la barbàrie. Amb una escriptura planera i clara, uns plànols i unes fotos, viatjarem per uns espais ben diversos que ens faran eixamplar els nostres horitzons quotidians i prendre consciència d’una riquesa que es perd. Gràcies, amics!

La dona més pintada (Proa), de Màrius Serra. Amb la seva imaginació per un cantó i molt de material històric per l’altre Màrius Serra ens conta la vida de l’artista català Maties Palau Ferré, conegut per ser «el pintor que cremava els seus quadres». Una ficció anotada amb tres parts en què ens conta, en primer lloc, la vida de Palau Ferré. Una segona part és un epíleg on ens explica aquesta feina de novel·lar la vida del pintor. I finalment trobam un inventari de les notes d’hemeroteca que ha fet servir. Un llibre apassionant, detectivesc, biogràfic i molt enigmàtic que fa passar gust.

Dues escriptores reivindicades. Els anys americans d’Irene Polo (Cal Carré), de Glòria Santa-Maria i Pilar Tur. Gràcies a la feina d’aquestes dues investigadores podrem llegir les cartes que la periodista escriptora Irene Polo va escriure a Miquel Vilà, un conjunt d’articles seus i una conferència que ens demostren com, malgrat el valor literari de la seva obra i la importància dels seus escrits, ha quedat oblidada. Fou una dona catalana nova, com la qualificava el 1937 Francesc Madrid: «La dona catalana nova que no té com a horitzó de solució econòmica la finestra de la llar reclosa però que pot mirar de fit a fit a un home». A la recerca de la dona moderna (Comanegra), d’Annà Murià, són uns articles molt valuosos per la seva força de testimoniatge i que ens deixen veure tant l’evolució de l’escriptora com també del feminisme a Catalunya. Va col·laborar a La dona catalana del 1925 al 1930 on el tractament del món de la dona en aspectes pocs tocats (el amor, el sexe, la maternitat, la vellesa) és molt nova. També els debats entorn del paper de la dona que ella encetà no està esgotat. Organitzà i formà el Front Únic Femení Esquerrista amb dones tan lluitadores com Rosa Maria Arquimbau. La importància social, política i històrica dels seus escrits és fonamental . Dues donasses valentes i lluitadores!

Triomfador (Males Herbes), de Joan Jordi Miralles. Un escriptor amb una ploma potent i portentosa que ha guanyat premis ben diversos (Andròmina amb L’Altíssim —3 i 4—, Vila de Lloseta amb L’úter de la balena —Nova Editorial Moll—, Pare Colom amb Això és Àustria —Lleonard Muntaner Editor). I, com demostrà amb una novel·la que recoman amb fervor, Una dona meravellosa (LaBreu Edicions) és un escriptor suggestiu i ple de prodigis. Ara acaba de treure aquesta obra, Triomfador, amarada de crítica d’aquesta forma d’esport amb odi i violència que protagonitzen un conjunt d’adolescents interns a la Masia (l’autor hi va passar quatre anys) a principis dels noranta. Un internat en què senyoregen la crueltat psíquica i física, on ens mostra les relacions malaltisses i situacions límit d’uns joves que aprenen el que és la competitivitat, el fracàs, la soledat, la frustració i la por. Llegiu aquesta obra tan dura com ben escrita.

Ahir enterràrem un nin a Ciutat. Vida i mort de Chocolate (1965-1978) (Illa Edicions), de Tomeu Canyelles. Aquell personatge, Chocolate, va tenir una vida curta però va participar en molts dels esdeveniments contraculturals, socials i polítics de la Mallorca preconstitucional. Gitano d’origen portuguès, cantant i percussionista autodidacte, va viure la reorganització del moviment llibertari, l’ocupació de la Dragonera el 1977, la desfeta del hippisme a Deià i el Festival Selva Rock de 1977. Va tocar amb figures com Joan Bibiloni o Kevin Ayers. Tomeu Canyelles cerca en aquella Palma dels marginats, dels rebels, dels tirats, la Palma en què Chocolate, a tretze anys només, es convertiria en una de les primeres víctimes de les drogues. Una icona del maleïdisme. A partir del relat de moltes persones que el varen conèixer Canyelles ha fet el retrat valent d’un antiheroi dickensià i una època.

Memòria de tots tres. Els joves i els dies (Multistudio Books), de Piti Español, és un text entre la novel·la i la crònica dels anys setanta, la qual cosa li dona molta de força i intensitat. La mort de Gabriel Ferrater el 27 d’abril de 1972 és el principi de tot. Hi surten, entre moltes d’altres coses, el partit Bandera Roja, els àcids que arribaven d’Amsterdam, l’assassinat de Salvador Puig Antich, la cantant Nico a La Floresta, les pel·lícules de cowboys als estudis d’Esplugas City i l’espectacle Mori el Merma de Joan Miró amb els putxinel·lis de La Claca. Un llibre per saber una forma singular i viscuda de vida dels extraordinaris anys setanta.

Suscríbete para seguir leyendo