Recordarem la seva veu

01 Venus

El festival de Bayreuth és el cim de la música wagneriana. Té lloc cada estiu en el teatre que en aquella ciutat alemanya feu construir Richard Wagner amb fons provinents de la cort de Lluís II de Baviera, el rei foll que tant i tant bé retratà Visconti en el film Ludwig, amb Helmut Berger en el paper protagonista i amb Trevor Howard interpretant el compositor (impagables, com sempre els papers de Romy Schneider com a Isabel de Baviera i de Silvana Mangano com a Cosima Liszt, dona de Wagner).

A la banda sonora d’aquesta pel·lícula hi apareix un fragment instrumental agafat de la coneguda Cançó de l’estrella que canta Wolfram a Tannhauser, un dels moments més sublims d’aquesta òpera i, juntament amb el cor dels peregrins, el més conegut. Per cert, si anau a Sant Salvador de Felanitx no deixeu de posar dos euros a un aparell col·locat a la segona capella de la dreta: vos apareixerà un espectacle de llum amb el fons d’aquest cor wagnerià.

Però tornem a Bayreuth. Allà, en aquell temple sagrat de la música, el 1961 hi participà, en el rol de la deessa Venus de l’esmentada Tannhauser, Grace Bumbry, una de les sopranos dramàtiques més importants de la segona meitat del segle XX. La Bumbry, com l’anomenava l’enyorat Guillem Cabrer, gens wagnerià, tot sia dit.

En les mateixes sessions de fa més de seixanta anys, cantà el paper d’Elisabeth la gran Victòria dels Àngels. I això no és tot, Wolfgang Windgassen cantà el personatge principal, Fischer-Dieskau el de Wolfram i Sawalisch dirigí tot el cotarro musical. Es pot demanar més?

02 Obituari

El passat dia 7, morí a Viena, Grace Bumbry. Tenia vuitanta sis anys. Des d’aquella històrica sessió que hem esmentat, fou molt aplaudida com a Eboli, Aida, Abigail o Carmen. I els seus enregistraments són tots, sense cap dubte, de referència. L’enyorarem.

Suscríbete para seguir leyendo