Conèixer per estimar. Una obvietat en la que encara avui hem d’insistir perquè sembla que no és tan òbvia. I així anem. Tanta sort que encara en queden de caparruts i caparrudes entestats en mostrar i acostar-nos el que es nostre, per mirar de que ho pugui continuar sent durant molt de temps. I aquí en tenim un exemple més, i magnífic: “Àlbum de fauna de les Balears”. Una acurada, rigorosa i fascinant recopilació d’espècies endèmiques o característiques de les Illes, moltes de les quals coneixem (o això pensàvem) i d’altres que descobrirem. Dibuixades totes elles amb extraordinària precisió per Vicenç Sastre, i documentades per Cristina Bibiloni amb l’equilibri exacte entre l’exigència científica i l’eficàcia divulgadora que la vocació didàctica atorga a una biòloga dedicada durant anys a la docència.
El llibre està editat amb un impecable gust estètic, però amb un respecte formal irrenunciable que cedeix tot el protagonisme als continguts. A la fauna que ens acosten i ens expliquen amb un llenguatge senzill i directe, que no per això deixarà de sorprendre’ns. I és que a més de la necessària informació zoològica, sempre més tècnica, són moltes les curiositats que se’ns brinden de cada espècie, i que gairebé converteixen els animals en personatges d’un conte ecològic, la faula del nostre entorn insular.
Un llibre que paga la pena tenir, com a llibre de lectura però, sobretot, com a llibre de consulta i fins i tot com a llibre poètic, per les imatges
Tenim molt a aprendre amb aquesta obra. Tots sabíem, probablement, que a les illes tenim cabres, conills i eriçons, però al manco jo ignorava que hi havia genetes i martes, igual que he aprés el que era una gallineta d’aigua i he descobert l’existència de l’artemia salina, que d’haver-ne vist cap mai no hagués passat de dir “quin bitxo més lleig”, i ara sé que viu a aigües hipersalines, no marines, i ajuda als flamencs a intensificar el seu color quan se’ls mengen.
De veritat que es tracta d’una lectura enriquidora i sorprenent, la d’aquest volum, que a més a més és visualment fascinant. Conté un recull de dibuixos, tant en blanc i negre com ara a tot color, que igual que et permeten reconèixer aquells exemplars que portes contemplant tota la vida als paisatges de la teva illa, també et fan descobrir com són alguns d’aquells dels que t’han parlat, però que potser encara no has vist mai. En aquest sentit, les il·lustracions de Vicenç Sastre són excepcionals.
La idea, segons explica l’editorial Dolmen, responsable de la publicació, és que sigui aquest el primer número d’una col·lecció, que de tenir bona acollida intentaran fer assequible a les escoles de les Illes. Doncs ja estan tardant.
Tot un plaer haver descobert aquest llibre de fàcil i àgil lectura, que ens mostra com de ric és el nostre patrimoni natural, però també com és de feble. I és per això que ens recorda la importància de respectar-lo i protegir-lo, perquè tota aquesta fauna és part del que som, com a illes i com a poble.
I per cert, ja sé que són escasses, però si algú veu una papallona reina que m’avisi de tot d’una. Mai no n’he vista cap, i són una passada (Pag.20).
