PLAGUETA DE NOTES (CMXXIII)

Sant Jordi duu llibres i roses (II)

PLAGUETA DE NOTES (CMXXIII) |

PLAGUETA DE NOTES (CMXXIII) | / MANU MIELNIEZUK

Biel Mesquida

Biel Mesquida

Activitats personals

Amb motiu de la festa de Sant Jordi m’han convidat a fer algunes activitats al Principat. Acab d’arribar i puc dir ben clar i català que encara que estigui un poc cansat he vingut amb algunes d’aquelles alegries que et produeixen els escoltadors, els dialogadors i els lectors i que són la sal de la terra. Primer dia: dijous, 20 d’abril de 2023. Lloc: Biblioteca Francesca Bonnemaison. Marc: Diàlegs de Sant Jordi. Converses entre autors d’arreu sobre les afinitats i els vincles entre les seves darreres obres, i a l’entorn del fet lector i creatiu, la literatura i el pensament, la memòria i la vida. Els autors han entomat l’encàrrec de compartir i debatre a l’entorn de les qüestions més rellevants de la seva obra, des de l’ús de la ficció per explicar allò que no recull la memòria oficial, fins a les relacions familiars i de poder, passant per la rellevància de les dones i de la diversitat en la societat actual, així com la denúncia de les injustícies comeses en nom de la llei i de la religió. El nostre tema eren dos llibres de contes: Quasi un miracle (La Magrana), de n’Antònia i Encarnacions (La Breu Edicions), meu. A les 18 hores n’Antònia Vicens i aquest cronista ens asseguérem a l’auditori de la biblioteca en companyia del moderador Sebastià Portell davant t un públic molt variat d’un centenar de persones. L’experiència va ser gustosa i estimulant. Sebastià Portell, que ens estima i ens coneix a fons, va saber fer-nos les preguntes i donar-nos els impulsos perquè parlàssim amb ell i, sobretot, entre nosaltres durant una hora i mitja. No puc fer una síntesi dels nombrosos temes que tocàrem però diré que des de la biografia a la forma d’escriure, des de la cuina literària de cadascú a la nostra relació amb el treball d’escriptura, donàrem un conjunt d’informacions personals que feren que els lectors s’emocionassin, aplaudissin i després ens fessin moltes de preguntes. Per afegitó signàrem molts de llibres i continuàrem el contacte més pròxim amb aquests lectors. Puc dir que quasi em va fer plorar que una lectora em digués que cada diumenge esmorzava amb la meva veu i això era una de les felicitats segures de la setmana. Semblava un personatge d’un dels meus contes.

Segon dia: divendres, 21 d’abril de 2023. Lloc: Espai Mallorca. Marc: conjunt d’activitats literàries d’aquest espai que combina biblioteca, sala d’exposicions i bar, entorn de Sant Jordi. A les 20 hores el local estava ple d’un públic on dominaven els joves per sentir “Biel Mesquida llegeix Feliç”. Feliç és un llibre de poemes de Nicolau Dols. Allà, durant uns cinquanta minuts, vaig recitar una selecció de poemes de les tres parts del llibre. Aquesta obra és una art poètica, un prodigi d’excel·lència verbal amb una forma bastida en una feina de trenta anys que li dona el valor de monumentum amb aquesta vitalitat perdurable amb la ressonància i la qualitat de la literatura clàssica. Vaig dir-hi la meva sobre les característiques dels versos en un intent d’acostar-los als lectors amb senzillesa i suculència per produir gaudis als escoltadors. L’acte va acabar amb la intervenció de l’editora de Godall, Matilde Martínez, que explicà els nombrosos valors que ella va veure al poemari per publicar-lo, entre els quals destacava la mestria del poeta. Va clausurar aquesta festa verbal Nicolau Dols, que va contar algunes gustoses impressions personals i va donar les gràcies als escoltadors i als lectors. Un recital que demostrà l’energia que desprèn la bona poesia.

Tercer dia: dissabte, 22 d’abril de 2023. Lloc: Sala Verdaguer del Casino de Vic. Marc: amb motiu de 175 anys del Casino se celebren activitats culturals diverses, i el meu diàleg “Poesia en conversa” amb la crítica literària i editora d’Eumo Gemma Medina n’era una. A les 12.30 hores la sala estava plena d’un públic, unes seixanta persones, de totes les edats. Només puc dir que el diàleg sobre poesia per un cantó, el meu recitat de poemes de Carpe momentum per l’altre i, també, els diàlegs sobre molts de temes amb els lectors ens tingueren fins a les 14 hores en un estat d’entreteniment extraordinari.

Puc concloure que aquests tres dies principatins m’han confirmat que hi ha moltes de ganes d’escoltar els escriptors, de parlar i debatre amb ells i de sentir poemes recitats amb tots els sabors de la lletra.

Noves recomanacions de llibres

La llarga migdiada de Déu (Proa), de Pep Coll. Aquest mestre té el Pirineu com a centre i aquí ens conta una història crua i dura: la d’una organització clandestina que passa nins jueus per salvar-los dels nazis. El conjunt de veus ens impressiona per la serva força i veracitat. Els mallorquins a l’Olimpíada Popular que no fou (Galés Edicions), de Pau Tomàs Ramis. Aquest jove historiador amb primfilada lletra ens dona un panorama molt complet i detallat de l’expedició de 650 mallorquins a l’Olimpíada Popular de Barcelona del 1936. Un llibre que es llegeix com una novel·la d’aventures humanes i, al contrari, és tot veritat.

La llei de l’hivern (Destino), de Gemma Ventura Farré. Aquesta jove escriptora del Vendrell ens conta una relació forta i emocionant d’un padrí i la seva neta que han conviscut plegats. Podem veure que l’amor que es tenen és tant una forma de lluitar contra l’oblit com una saviesa que està a punt de perdre’s. Va guanyar el premi Josep Pla.

Passàvem per la terra lleugers (Lleonard Muntaner Editor), de Sergio Atzeni. És un dels autors “nacionals” de Sardenya en llengua italiana. Aquest llibre és una crònica endògena, fidedigna i un poc ficcionada, dels esdeveniments que han conformat la història de Sardenya des de la nit dels temps fins a la pèrdua de la llibertat. Els guardians del temps per preservar-ne la memòria s’han encarregat de transmetre-la oralment. La traducció d’Adrià Martí Mor és esplèndida i ha superat totes les dificultats de la hibridesa del text.

Torturades. Via Laietana, 43. Vint-i-dues dones, testimonis del terror (1941-2019) (Comanegra), de Gemma Pascual. Un llibre valent i de denúncia fet a partir de converses amb unes dones que sofriren repressió en èpoques ben diverses i que l’escriptora ens presenta per lluitar contra la desmemòria.

Reflexions sobre el cinema (Columna), de Quentin Tarantino. Una mescla de memòries, història del cinema i crítica cinematogràfica d’aquell director que ens ha flipat amb obres com Pulp fiction. Ens diu les pel·lícules que Quentin va veure d’adolescent els anys setanta i que li varen produir una forta impressió, que s’ha reflectit en la seva obra.

Què (Finestres), de Max. L’estimat Max presenta un minimalista protagonista filiforme que avança a les totes per les dobles pàgines i ridiculitza els viatges iniciàtics, el que és políticament correcte i els tòpics influencers amb tota l’aigua règia, sulfúrica, de la seva mala llet més divertidament actual.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents