Màtria és poció màgica

Ara, després de pandèmies, amb caràcter pòstum i caiguda del cel, arriba “Màtria”

Pere Morey

Pere Morey / DM

Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo

Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo

Dia 11 de desembre de 2018, Pere Morey remeté un correu a les amistats per informar del seu darrer llibre, Màtria. «Un bell dia de maig de 2017, dos estudiants d’excursió pel massís de Montserrat entren a una cova que un esllavissament ha deixat al descobert. A dins hi troben Kundry, una dona que va quedar dins d’un replec de l’espai-temps al segle IX (si coneixeu l’òpera Parsifal ja sabreu d’on surt). Màtria és la meva contribució a l’esforç col·lectiu de recobrament dels nostres drets. Donec perficiamus: fins que ho assolirem.»

Mentre el llibre esperava editor, l’autor continuà l’activitat. Dia 1r de març de 2019, a la Porta de Santa Catalina, on va ser afusellat el menorquí Joan Mercadal, «el patró Broma», Pere Morey va fer el parlament contra aquell crim d’estat. Dia 23 de maig, a la llibreria EMBAT, presentà les Rondalles Calvianeres. Dia 1r d’agost, a l’esglesieta de Porto Pi, va fer el panegíric de comiat de Jacint Planes Santmartí i, pocs dies després, a un dinar amb l’il·lustrador Francesc Riart que s’havia interessat per conèixer l’autor de «La darrera canonada», posava fil a l’agulla per preparar la commemoració del mig mil·lenni de la Germania de Mallorca (1521-1523). Aquell luctuós novembre esfondrà el projecte.

Ara, després de pandèmies, amb caràcter pòstum i caiguda del cel, arriba Màtria. Som davant del Pere Morey més genuí. L’essència destil·lada de l’autor més didàctic, pedagògic, imaginatiu i ocurrent d’aquestes florides i amarades contrades. El Pere guia, el viatger (que no el turista), l’amant de la música, l’alquimista... exhibeixen un torrent de curolles, dèries i il·lusions, les seves, que haurien de ser també les nostres.

El relat és una bella i tendra història d’amor, amb un himne a la lluita per les llibertats. El text, pulcre i mengívol, convida a llegir sense aturall. Un dels eixos és la defensa de la cultura matriarcal. El títol delata una reivindicació de la màtria en oposició a la subjugació a unes imposicions foranes que pertorben les tradicions. L’exemple que apareix de les segones festes podria anar acompanyat d’altres distintius, però la definició del rol del pagès front al del pastor és eloqüent. L’autor, amb quatre metàfores, ens brinda una tesi doctoral sobre la nostra identitat.

Amb Màtria Pere Morey ens estima i ens estimula, amb paraules de Lluís Llach i de Guillem d’Efak, «amb el somriure, la revolta, a ser qui som». Aquesta rondalla, la darrera de la prolífica imaginació de l’autor, és una instància a endolcir-nos la vida. Màtria és poció màgica. Per arrodonir-ho, en aquest llibre l’autor ens confessa la raó de ser de la seva escriptura: «La paraula és més forta que l’espasa. Per això escric!» ens diu i, en justa reciprocitat, per això mateix l’hem de llegir.

Gràcies per haver estimat aquesta terra, els ocells i els peixos d’aquesta terra, les pedres, les que suren i les que no, d’aquesta terra, la gent d’aquesta terra... Gràcies, Pere Morey Servera, i visca la màtria!

Suscríbete para seguir leyendo