Divendres Sant

Òpera

En conversa amb l’amic Joan Roca, col·laborador que és d’aquest suplement, i com a part del programa de ràdio El Crepuscle encén estels d’Ona Mediterrània, em comenta que per demà, Divendres Sant, si pogués, la seva proposta artística seria: El matí escoltar i veure Parsifal de Richard Wagner a través d’alguna plataforma, una òpera mística a mig camí entre l’escena i l’auto sacramental. Un Festival Sacro musical com el qualificà el compositor i que té el Divendres Sant com a protagonista directe del tercer acte. Després de dinar, l’amic Roca es posaria la versió de William Wyler de Ben-Hur, la pel·lícula de 1959, que també és plena de connotacions de Setmana Santa. I el vespre, després de sopar, Blade Runner de Ritley Scott, que conté un dels monòlegs evangèlics més aconseguits de la història del cinema, quan Rutger Hauer com a líder dels replicants decideix immolar-se. Escena impagable i de gran pes emocional i estètic, amb les llàgrimes mesclant-se amb la pluja que cau sobre el seu oponent, Harrisson Ford.

Passió

I després d’aquest calendari d’activitats possibles, li deman a l’amic Joan: “I on situam la Passió Segons Sant Mateu de Bach?”. “Ah!”, contesta ell, “aquesta obra la tenc reservada pel Dijous Sant. I en alternança amb la Passió segons Sant Joan. Un any una i un any l’altra”. Touchée.

Suscríbete para seguir leyendo