Opinió

El cas Dahl

La literatura és creació i en llegir històries ens introduïm en un món fictici i això ho saben els lectors petits o grans

Roald Dahl.

Roald Dahl. / VIQUIPÈDIA

Maria Antònia Pascual

L’any 1994 James Finn Garner amb el seu llibre Politically Correct Bedtime Stories satiritzà la tendència cap a la correcció política i la censura literària infantil posant èmfasi en l’humor i la parodia. Fou traduït al català per Quim Monzó i Maria Roure amb el títol Contes per a nens i nenes políticament correctes. En aquest divertit llibre, que en aquell moment trobàrem hilarant per la seva absurditat, s’hi apleguen alguns dels contes clàssics transformats per la mà de l’autor en “políticament correctes”. Avui, quasi vint-i-quatre anys després ni el títol en català potser seria correcte...

I per què parlo ara d’això? Per introduir la recent reescriptura dels llibres de Roald Dahl i tota la polèmica que està comportant. Pels qui no se n’hagin assabentat, l’editorial Puffin, que publica Roald Dahl, decidí que els seus contes han de passar per la correcció política i han canviat paraules, han afegit i llevat frases i moltes altres barbaritats en nom de la correcció política i la preservació de les sensibilitats infantils i juvenils ... Un exemple entre molts és el de canviar la paraula “pares” per la de “progenitors”, i jo em demano o us demano qui de vosaltres anomena els seus pares “progenitors”?

La literatura és creació i en llegir històries ens introduïm en un món fictici i això ho saben els lectors petits o grans. La lectura ens endinsa dins un món d’irrealitat i entre les pàgines del llibre estem protegits del món exterior, som allà gaudint d’aquella història amb gent grassa i bruixes calbes, sense sentir-nos vulnerats o atacats. Modificar el que escrigué Roald Dahl és un despropòsit, ell era un escriptor amb un ús dels adjectius brillant i una capacitat de sàtira de la realitat enorme, esmenar tot això és pura hipocresia. A això en altres moments de la història se li ha dit censura. Si l’editorial que publica aquest autor considera que els seus llibres són ofensius pot declinar la seva publicació, el que no s’ha de fer és canviar el text original. Tota aquesta operació de maquillatge de les obres de Roald Dahl suposo que també amaga interessos econòmics, probablement no s’esperaven tot el rebombori que ha causat i finalment han decidit publicar les dues versions, l’autèntica i la “falsejada”.

El cas Dahl

El cas Dahl / Maria Antònia Pascual

S’ha obert la caixa dels trons i ja he llegit que Ladybird, l’editorial londinenca que representa per a lectors en llengua anglesa la tradició dels contes infantils clàssics des de la dècada de 1860, ha encarregat a un comitè de “lectors sensibilitzats” que elabori un informe crític de “La Bella Dorment” “La Ventafocs” i d’altres textos tradicionals. Ladybird ja té un document que diu que “la representació de l’amor a primera vista en contes tendeix a crear idealitzacions tòxiques de l’enamorament”...

Suscríbete para seguir leyendo