Ciutat

Ciutat

Ciutat / Biel Mesquida

Biel Mesquida

Biel Mesquida

COM SI FOS UNA TERINGA DE RECORDS.

Caminar per la ciutat, per Ciutat, és una forma d’acaronar-la. Na Lieta pensa això mentre baixa per la Rambla amb una claror tardoral dauradenca que converteix els plàtans gegantins estibats de fulles marronoses en un decorat d’un espot publicitari de pastilles contra els constipat. Caldrà que s’apunti aquesta idea a la plagueta negra per veure si és un ham per trobar feina a l’Agència Mas & Oliver on l’esperen a la una. S’acosta Tots Sants i les floristes s’han muntat unes veles blanques aferrades a les parades de vidre en què els crisantems es multipliquen. Hi podria comprar un cossiol per a col·locar-lo damunt la tomba de na Júlia, el seu amor mort de fresc. Encara no hi pot pensar perquè els ulls se li omplen d’espires plorinyoses. És una història sense gens d’importància, quatre anys plegades en què semblava que na Júlia s’havia de menjar el món amb les seves interpretacions pianístiques i tu de fan, d’assistenta, de dama de companyia enamorada d’una estrella. I l’estrella, després d’uns mesos molt nerviosa, ha trobat un productor de Madrid i ha partit amb ell amb un comiat per uatzap i l’adreça d’una advocada amiga d’ella que t’ha dit les condicions per a vendre aquell apartament del carrer de la Concepció que compràreu a mitges.

Et dius a tu mateixa que la pèrdua és el renaixement i fulleges aquell llibret on expliques fil per randa com veus el fet de convertir una ciutat, Ciutat, Palma, en una marca.

MARCA “PALMA”.

El principi el trobes tan ingenu com escolar: “Devia ser un bon publicista l’erudit inconegut de devers el segle XV que llegint el llibre III de la Història natural de Plini el Vell va trobar el nom de Palma. Els romans que fundaren la ciutat, bastida i quadriculada damunt uns al·luvions quaternaris amb la badia com a horitzó, i uns habitants que sempre han estat humans de frontera, li posaren el nom de Palma Civitas. Els àrabs li donaren el bell nom de Madina Mayurqa. Un poeta del segle XIV, Guillem de Torroella, diu a partir d’un poema sobre un viatge meravellós del rei Artús a la cort siciliana que l’illa i la ciutat tenien el mateix nom, Mallorca. Després també fou anomenada ciutat de Mallorques i ciutat de Mallorca. Ara podríem interpretar que Palma i Mallorca ja són tot u. I el nom oficial que encara perdura, com massa coses d’aquella època que ens han fet molt de mal, és el que imposà el Decret de Nova Planta de 1715: Palma.”

Com sempre, et dius, Lieta, a tu mateixa, som massa doctora i don informacions elementals amb afegitons d’idees personals que poden xocar a l’agència Mas & Oliver. Vet aquí d’on hauríem d’extreure les idees fondes per a una marca de Palma que recollint totes les riqueses de la tradició (cultural, arquitectònica, lingüística, econòmica, social, política, turística, etc.) les llançàs cap a un futur il·luminat amb els qualificatius del segle: Palma hospitalària, Palma sostenible, Palma ecològica, Palma compromesa, Palma oberta, Palma civilitzadora. Ciutat per a fer ciutat lluny de la condició plena d’usura de l’espai mercader on van i venen capitals, béns i persones, on tota forma de contacte i de tendresa ha estat abolida i on de cada vegada es fa més difícil trobar un lloc per a viure, per a bastir i compartir una vida.” Si volen que Palma sigui un producte pur i dur, jo no els servesc, si volen que Palma sigui un logotip per a fer guapo en ofertes comercials, en anuncis i en fires, jo no hi jug. Si volen que Palma sigui una cosa que treu vida, rendiment, gràcia i valor als carrers, les places, els racons simbòlics, els llocs afectius, els passeigs memorables, els arbres monumentals, les fites de moltes vides que s’entrecreuen d’històries, ja tenen el meu sí.

UNA CAVALCADA.

Na Lieta avança amb el cap ple de cabòries i els seus ulls coincideixen amb els d’una adolescent que li passa per davant i parteix. És una casualitat que el camí de l’al·lota i el seu coincideixin? Quan heu arribat al carrer de Monti-sion has vist que ella entrava dins un d’aquells patis gòtics que tant t’entusiasmen. I has recordat que en aquella casa hi viu un pintor que et presentaren fa estona.

L’entrevista amb els propietaris de l’agència, el senyor Mas i el senyor Oliver, no ha estat gaire llarga. Des d’un principi has sabut que no et podries entendre amb aquells homoniqueus que eren uns empresaris heavies, que no havien assimilat res del teu discurs ciutadà perquè ells volien una Palma plena de guiris, de màrqueting, de concessions, d’hotels, de franquícies, de pisos turístics, de disseny, de consum, d’especulació immobiliària, de capitalisme salvatge, de massificació i de molts de doblers en circulació: una Palma de cartó pedra. Quan t’acomiadaves, ells han insistit que fessis un altre projecte més comercial, més desenrotllista, més engrescador per als inversors, hotelers, constructors i botiguers. Han repetit per si no ho sabies, Lieta, esglaiada d’escoltar aquells dos depredadors a voler, que la capacitat de càrrega turística de Palma era molt baixa comparada amb Venècia, que encara quedava molt de marge. Han insistit que els agradava la forma de les teves idees però no els agradaven les idees. Quan t’has trobat al Pes de la Palla t’has pres una copa de vi en aquell bar restaurant d’AMADIB on havíeu anat tantes de vegades a dinar amb na Júlia. Has sentit que s’enfonyava un clau de memòria al costat. I has decidit investigar.

Per aquell entrecreuat de carrers del barri gòtic has tornat al pati on havia entrat l’al·lota de la cabellera castanya. Has pujat els escalons cap a la planta noble. No hi havia cap placa. Has tocat la campaneta. T’ha obert l’al·lota que havies seguit i li has dit el nom del pintor. T’ha acompanyat a la biblioteca i ha partit. Ha passat una bona estona i no venia ningú. Estaves desconcertada i has començat a cridar. No contestava ningú i la teva veu ressonava per aquelles sales endomassades de seda de colors. Aquella casa era enorme, fosca, laberíntica. Al final d’un passadís senties un xip-xop d’aigua i unes rialles mesclades. Has avançat de puntetes cap a l’escletxa de llum de la porta entreoberta. Els has vists com una aparició en el mirall entelat. Era aquella al·lota de la cabellera castanya i dos joves dins una banyera immensa i antiga. Has quedat immòbil i si t’haguessin clavat una agulla no t’hauria sortit ni una gota de sang.

Suscríbete para seguir leyendo