Des de Mallorca
En aquestes altures de la pel·lícula ja vos imagino, estimats lectors, assabentats de la mort d’un dels grans del cinema, Agustí Villaronga. Trista notícia. Dolorosa notícia. Amb ell vaig tenir ocasió de coincidir en dues ocasions que ma varen fer entendre el perquè era, és, un mestre. I no només com a cineasta, també com a persona educada, culta i atenta. La primera fou a casa nostra cap enllà el 2004, quan va venir a filmar una entrevista a la meva sogra Maria Bauçà, germana de Miquel Bauçà, per tal que sortís a la pel·lícula que sobre el poeta felanitxer estava preparant amb el títol de Poeta invisible. La segona, quan fa uns anys, des de la distribuidora em demanaren que li presentàs la pel·lícula El rey de la Habana a Palma. Dues experiències del tot profitoses. Villaronga, sempre.
Des de Catalunya
El mateix dia que ens arribava la notícia de la mort de l’artista mallorquí, poques hores després, ens arribava la de la mort, a Barcelona, de Lluís Bonet Mogica, un dels referents de la crítica cinematogràfica. Les seves recomanacions, a La Vanguardia, eren de lectura obligada abans d’anar a veure una pel·lícula. Podies coincidir o no amb el seu criteri, ara bé, la seva opinió era sempre raonada, justificada i literàriament perfecte. Villaronga, Bonet, vos enyorarem.
