Escapolons de temps

CALDRIA FER ELS CAHIERS DE L’HERNE EN CATALÀ.

He de confessar des d’un bell començament que som un fan, un grupi, d’aquestes monografies dedicades a un escriptor (o a un artista o a un director de cinema, etc.). Trob que constitueixen un estudi complet i complex d’una obra per la quantitat de signatures que col·laboren en cada número, per la intervenció moltes de vegades de l’autor mateix o d’estudiosos que ens donen textos inèdits i poc coneguts i per l’aire de llibertat, de bon sedàs crític, de pràctica de discerniment de l’obra de cada autor. Els Cahiers de l’Herne és una col·lecció de monografies francesa publicada per l’editorial independent L’Herne i coneguda al món sencer pel seu caràcter únic.

Un Cahier de L’Herne reuneix inèdits de l’autor a qui està dedicat, així com textos crítics dels més grans especialistes de la seva obra, cartes i documents rars o inèdits. La seva singularitat rau en el rigor intel·lectual, en la llibertat de paraula i la multiplicitat de punts de vista. Un Cahier de L’Herne no és una hagiografia sinó l’espai d’un debat crític en què es postulen els qüestionaments que desperta la vida i l’obra de l’autor a qui està dedicat, i constitueix una referència més gran i perdurable en l’estudi de l’obra d’un autor.

El 1961 es va publicar un primer volum dedicat a René-Guy Cadou, llavors, l’any següent, a Georges Bernanos (1962), que formarà part de la famosa col·lecció amb una portada blanca Cahiers de l’Herne.

Els números següents de la col·lecció es varen dedicar als grans noms de la literatura i la poesia, també marginals i controvertits en aquell moment: Louis-Ferdinand Céline (1963), Jorge Luis Borges (1964), Ezra Pound (1965), Henri Michaux (1966), William Burroughs (1968), Giuseppe Ugartti (1969), Witold Gombrowicz i Louis Massignon, entre d’altres.

BERNANOS, L’ÈTIC.

·Per demostrar la meva passió per aquests totxos (solen ser llibres de tres-centes a cinc-centes planes) diré que en el darrer viatge a París en un llibreter de vell em vaig gastar una fortuna per adquirir el número dels Cahiers de l’Herne dedicat a Georges Bernanos (el segon de la col·lecció en una primera edició molt ben conservada), que m’ha donat moltes d’informacions noves, perspectives desconegudes i alguns inèdits d’aquest escriptor que ens va deixar un llibre que s’hauria d’ensenyar a les escoles: Els grans cementiris sota la lluna (La Magrana). L’obra fa una descripció de primera mà de la repressió franquista a Mallorca, en què els militars i els grups civils d’extrema dreta entre els quals destacaren els falangistes –dirigits pel marquès de Zayas, amic i consogre de Bernanos, ja que un fill seu es casà amb Claude Bernanos, filla de l’escriptor– posaren en marxa un sistema de terror que causà uns 3.000 assassinats de persones d’esquerres i un nombre indeterminat de detencions. La informació sobre els fets de què disposava Bernanos sortia d’ell mateix, simpatitzant falangista, que havia anat al front de Manacor (per identificar un periodista francès, Guy de Traversay, assassinat pels franquistes) i, a més a més, de l’esposa del cap de Falange, Juliette de Zayas, que era íntima amiga seva, i del seu fill Yves, que formava part de Falange, per això les afirmacions fetes al llibre són verídiques i comprovades pels historiadors contemporanis, entre els quals destaca Josep Massot i Muntaner, que ens ha donat textos lluminosos i molt plens del resultat de les seves recerques sobre el treball bernanosià. Bernanos descrigué la figura assassina i d’opereta del fals comte Rossi, presentà els militars franquistes com a homes sense honor autors de carnisseries brutals i, en especial, criticà l’actuació de l’Església i de l’ignoble évèque de Majorque, el bisbe Miralles, segons ell culpable de la repressió desfermada a l’illa. Una obra admirable que en aquest Cahier de l’Herne dedicat a Bernanos és estudiada i comentada per alguns escriptors en termes molt elogiosos pel coratge, el valor i la sinceritat d’un home que al principi es pensava que el Movimiento Nacional era una revolta per salvar els valors de la civilització occidental i va veure que era una salvatjada.

ANNIE ERNAUX FIL PER RANDA.

El mes de maig de 2022 la meva amiga Régine de la Tour em va dur com a regal parisí aquest Cahier de l’Herne dedicat a l’Ernaux, que encara no havia guanyat el premi Nobel. Vaig quedar enlluernat. Hi havia quaranta escriptors que deien la seva sobre aquesta dona que havia confessat “L’écriture, l’autre vie”. Era una immersió en la carn dels mots de l’Ernaux i en la manera com la seva obra evoluciona al llarg dels anys com un cant coral que ens obre escenaris, camins, geografies i signes d’una realitat familiar, social i passional. S’hi podien llegir tres entrevistes inèdites amb Pierre-Louis Fort, Lyn Thomas i Fréderic-Yves Jeannet que donaven una visió polifònica de la vida i l’obra de la creadora d’una obertura als altres que és un dels trets essencials de la seva personalitat. Hi ha cartes de Simone de Beauvoir, Pierre Desproges, Benoîte Groult i Jean Roudaten en què aquests mestres diuen la seva sobre la seva obra amb paraules novelles. I més de trenta textos inèdits de l’Ernaux (Poemes de joventut, Trossos de diari, Europa i la llibertat de les dones, Discurs del premi Formentor, Sobre Proust, Amèrica, Àustria, Eslovàquia, Corea, Egipte, Venècia, Mirades sobre el món: política i societat, La memòria de les cambres, Discurs pronunciat a la Universitat de Cergy-Pontoise, entre molts d’altres) que mostren aquesta originalitat de practicar l’autobiografia com una sociologia de si mateixa, com una etnologia pròpia en què la vida privada s’inscriu en una societat, mentre que la història familiar és indissociable del temps que li dona sentit. Carnets d’adreces, postals, fotografies, diaris íntims, plaguetes personals són els arxius que ens mostra l’escriptora i que donen testimoniatge que ha viscut allò de què parla. L’Ernaux articula l’íntim i el col·lectiu, associa autoconeixença i sociohistòria per fer una escriptura polifònica d’una profunditat vertiginosa. Un Cahier de l’Herne sensacional per a amadors de l’Ernaux.

Suscríbete para seguir leyendo