Regala llibres per Nadal i Reis (i III)

PERSPECTIVA OBLIQUA.

1. Martí Domínguez és un escriptor valencià biòleg, director de la revista científica Mètode, que ens ha donat tota una sèrie d’obres que recoman per llegir i regalar: La sega (una novel·la històrica ambientada en la postguerra rural), L’assassí que estimava els llibres (una novel·la negra molt entretinguda), L’esperit del temps (una novel·la on ens contava el paper clau de la ciència, amb l’eugenèsia com a tema principal, en temps del nazisme que escarrufava). Ara acaba de publicar Mater (Proa), que ha guanyat el quart premi Proa, una engrescadora aventura distòpica. Al frontispici, una citació de Diderot: «Després de veure passar la matèria de l’estat inert al sensible, ja res no ens pot sorprendre.» Martí Domínguez broda les seves novel·les amb cites dels seus referents. Autors determinants en la història de la ciència, de la filosofia o de la literatura. Tot un corpus teòric i de pensament que, amb moltes de descripcions de la natura, fan de la lectura una festa. Zoe Hamer, la protagonista viu a un país en què la millora genètica ha aconseguit que les gestacions es realitzin per ectogènesi, o sia fora del cos femení, dins un biosac, un úter artificial. I Zoe que duia una bona vida queda embarassada. Aquí comença aquest text ple de saviesa, de consideracions filosoficonaturalistes i de les aventures d’una parella que cerca la llibertat.

Seixanta Contes (Extinció Edicions), de Donald Barthelme és un llibre antològic que recull relats dels sis primers llibres de l’autor. Barthelme és un escriptor experimentalista postmodern que fa servir tota una varietat de recursos, escriptures, tons, formats, arguments, personatges i atmosferes que converteixen la lectura en una aventura engrescadora i inacabable. Els temes i els estils són enormes, variats i diversos (intrigues sense finals, ironies i sarcasmes a voler, la guerra del Vietnam, el conflicte racial, metaliteratura, lletgisme, hilaritat). Escriptura d’al·luvió d’un gran investigador textual dels anys setanta. La traducció de Ferran Ràfols Gesa és molt bona. Hi ha un pròleg il·luminador de Borja Bagunyà. Un llibre per als amadors de les textures i dels jocs verbals, d’un mestre de recerques verbals sense acabatall.

La casa inclinada (Llibres Ramon Llull), d’Antoni Palerm és una novel·la ambiciosa, proustiana, enorme, sobre un nin que es fa a si mateix els anys seixanta dins un franquisme en què l’Església era la responsable de la destrucció de la infantesa. El llibre, escrit amb un estil directe, amb frases curtes i un ritme fulgurant, és una recreació del Madrid dels 50 i la Mallorca dels 60. La primera part de la novel·la ens conta la infantesa del protagonista afectat per una greu malaltia del seu germà i una educació jesuítica. La segona part succeeix a París on l’autor viatja per amor d’Alessia i assisteix a les darreres classes de Michel Foucault al Collège de France en què disserta de la parresia, el concepte grec que parla d’una forma d’accés a la veritat. Aquesta és la clau del llibre: accedir a la veritat per camins històrics, complexos, difícils, subjectius fets amb un entrunyellat d’emocions, de records i d’històries molt personals. Un llibre que fa pensera.

El diable es va aturar a Orà (Empúries), de Joan Daniel Bezsonoff Montalat. Joan Daniel ha fet una novel·la negra ben entremaliada. L’any 1954 el comissari Ferrandis i l’inspector Bensoussan investiguen els assassinats d’una sèrie d’al·lotes a Orà. Ferrandis és un bon vivant d’origen valencià que no posa cap distància entre la seva vida privada i les investigacions. El presumpte assassí deixa notes al comissari sobre els futurs crims. L’humor és espaterrant i sinistre. No contaré res de la trama, només diré que la prosa de Beszonoff és intensa, condensada i seductora. Les seves frases són magnètiques, flamejants, plenes d’entusiasmes. I precisa els noms dels carrers, les cançons de moda o les pel·lícules que es projectaven als cines d’Orà. Per afegitó també ens dona els costums rutinaris i els embolics extramaritals del protagonista de la novel·la. Entretingudíssima!

L’atzar i les ombres (Comanegra), de Julià de Jòdar. Aquest llibre és una trilogia composta per L’àngel de la segona mort (Quaderns Crema, 1997), El trànsit de les fades (Quaderns Crema, 1999) i El metal impur (premi Sant Jordi, Proa, 2005). L’autor ha fet una reescriptura general i alguns retocs d’estructura. Per resumir en una frase el tema d’aquest gran fresc jodarià puc dir que aquestes tres novel·les reflecteixen la lenta desaparició dels barris obrers de Badalona de 1939 al 1962. Són les primeres novel·les sobre la immigració a Catalunya. Julià de Jòdar ho ha dit molt bé: «El conjunt de la trilogia revela que la literatura no recull veritats històriques, sinó que és un artifici, i que els escriptors no són en cap cas dipositaris de la memòria històrica. Allò que faig és una mena de crònica político-emocional-cultural d’una gent treballadora, vençuda, de barri industrial de l’època franquista. I poso el focus sobre les seves renúncies, les seves decepcions, la seva indefensió i, en última instància, també sobre la seva inconsciència de no poder… Aquesta trilogia és la prehistòria de la nostra història posterior.» Tres llibres molt valuosos per aquells lectors que volen veure la història a través de les ficcions d’un bon novel·lista com Julià de Jòdar que els dona la ficció d’un al·lot en formació amb tot els perfum de les seves emocions. Ens ofereix uns materials que no surten a la història ni hem conegut per tradició oral i que pinten emocionalment aquella època. Una obra necessària!

Contes Filosòfics (Bernat Metge Universal), de Voltaire. Pròleg, introduccions i traducció de Joan-Lluís Lluís. Aquests vint-i-sis contes i novel·les breus de temàtica ben diversa són unes peces d’una intel·ligència delicada, d’una originalitat estricta i d’un esperit satíric i crític d’aquest gran pensador —François-Marie Arouet— anomenat Voltaire que lluita a les totes contra la superstició i el fanatisme religiós. El fulgor del seu pensament, la veritat de les seves lliçons de vida, els seus neguits i preocupacions apareixen per donar-nos un retrat lluminós i dur de l’Europa del seu temps. Traducció magnífica de l’amic i escriptor rossellonès Joan-Lluís Lluís. Una obra meravellosa!

Suscríbete para seguir leyendo