Perfecció estètica

Miquel Àngel Riera, (1930-1996), Els déus inaccessibles, (1987) Gràcies al gran encert de la forma, ens és permès entrar a la intimitat del diari, paraules que no s’expressen per ser compartides.

Perfecció estètica i aprofundiment impecable en la complexitat de la condició humana, un clàssic al qual no podem deixar de tornar i recomanar.

Un ésser humà a qui s’ha negat la plenitud, no li està permès de viure la joia de concebre el cos i l’esperit com una unitat que duu al creixement total, quan aquest home creu que la seva vida està del tot ordenada, la quotidianitat del servei als feligresos i el compromís amb l’estudi, arriba una «pertorbació»:

«...quan hom ja sent que porta els cartílags de l’ànim ossificats per anys i anys de l’exercici del sacerdoci, tota una feréstega pertorbació.» pàg. 63

Apareix el jove que el farà trontollar, que desperta el desig que el portarà a reparar en detalls de l’obra de Domici Mars, estudiada i traduïda en els quals no havia aprofundit, detalls en els quals el poeta llatí exalta la perfecció «d’un cos bell adesiara nu». S’iniciarà un període de silencis eloqüents, per part de la mare del mossèn a la qual un instint, imperceptible per a ningú més, porta a ser vigilant, a patir per la puresa del fill. El desig està desfermat per les dues bandes, però forma part del secret dels dos. Un cop acabat per sempre l’idil·li, en la carta de comiat del jove, aquest fa recompte dels anys de plenitud i martiri i escriu allò que no va poder dir: «T’estim, t’estim...», les paraules del jove tenen un to de retret, fins i tot es permet el tuteig, es permet exposar els moments en els quals ha patit el turment de la fredor, la gelosia...

Assistim al període final de la vida del sacerdot, la vida de l’ancià que viu sense obligacions i es pot permetre dedicar tot el temps a l’anàlisi de les experiències que s’han succeït a la vida.

Gràcies al gran encert de la forma, ens és permès entrar a la intimitat del diari, paraules que no s’expressen per ser compartides.

Un clàssic que, en cada lectura, queda enriquit per nous matisos; la nostra gratitud a l’editor d’aquesta nova edició.

Suscríbete para seguir leyendo