Un rar tauró

Quina potent presentació física, la que fa l’editorial Bambú de La Júlia i el tauró, novel.la de Kiran Millwood Hargrave! Un llibre molt atractiu, que destacarà en els mostradors i en les nostres prestatgeries. I quina grandíssima qualitat, la del seu contingut! Dinàmic, i amb moments d’intensitat emocional francament commovedora. I no deixam de banda les il·lustracions estranyes de Tom De Freston, que impel·leixen a la interpretació. Potser són tretes de la ment de la protagonista, mentre que viu, mentre que la narració es desenvolupa, una confusa transició. Els dibuixos són fets amb un groc dominant, cridaner i alhora necessari –l’impermeable, la llum del far, uns niguls en el ponent- entre grisos, ones, la fosca nocturna. Bellíssim relat. Intens. Bona traducció: Víctor Aldea.

El tauró del títol –una quimera?- pertany a la raríssima espècie de tauró de Groenlàndia. Pot fer-se molt gran en dimensió, i se sap de qualque exemplar amb quasi bé 400 anys de vida. Com diu na Júlia, el tauró de Groenlàndia que la seva mare, biòloga marina, cerca en la mar de les illes Shetland, potser va néixer quan en Mozart era viu. Es desplaça lentament. Sol habitar les profunditats. Puja a la superfície per obtenir preses. En realitat és una quimera, sí. Una balena blanca. Una obsessió.

El relat descriu com deu ser la vida en un far aïllat en una illa de pocs habitants, enmig de la mar del Nord. Un matrimoni i la seva filla hi arriben amb objectius distints des de Cornualla, on viuen habitualment. Ell ha de preparar la informatització del funcionament del far. Ella vol aprofitar la comesa del seu marit per trobar un exemplar de tauró de Groenlàndia. Els acompanya un moix, Tallarines. I na Júlia. Seran només dos mesos. A la petita illa del far hi viu poca gent: en Gin i el seu net Adrian, en Kin, el capità Bjorn... En Kin observa les estrelles en la nit. N’Adrian no el tracta bé. Na Júlia vol navegar amb la mare, primer, en el vaixell del capità Bjorn per cercar el tauró, i després amb una embarcació pròpia, que la mare compra en un rapte d’exaltament. Llavors, na Júlia perd la mare.

I és que la mare és bipolar. Després de l’exaltament ve l’abisme. El fondal marí. Al cel hi ha, en qualque moment, un gran esbart d’estornells. Na Júlia, en un moment de desesperació i amb poc seny, s’embarca sola. Trobarà el tauró? Ho somiarà? Passen en la novel.la algunes coses més. És viva. Ens ha agradat.

Suscríbete para seguir leyendo