Yo Yo Ma, el gran violoncel·lista actual i un dels millors de la història, almanco d’ençà que es disposa d’enregistraments, ha actuat a Barcelona, en el marc del cicle BCN Clàssics. I ho va fer just només sis dies després d’haver rebut a Estocolm el premi Birgit Nilsson que concedeix la fundació que porta el nom de la gran soprano sueca, que tant va lluir en el repertori wagnerià (va ser una de les grans Brunhilda del segle XX), puccinià (la seva Turandot és un referent) i straussià (portà els rols d’Electra i Salomé a les fites més altes del cant).
La Nilsson era molt estimada a Catalunya, de fet fa anys (un bon grapat) que oferí, en el Palau de la Música i en versió de concert un Tristany i Isolda, amb la Caballé com a Brangania i Jon Vickers com a l’amant Tristany. I també en fa molts d’una altra versió concertant de La Valquíria, en el mateix escenari, també amb Montserrat Caballé en el rol de Sieglinde. De tot això ja en fa més de quaranta anys...
Però retornem a Yo Yo Ma, al seu premi i al seu concert a Barcelona. Referent al guardó, direm que és el primer instrumentista solista que l’ha rebut, ja que abans que ell foren premiats Plácido Domingo (2009), Riccardo Muti (2011), la Filharmònica de Viena (2014), la soprano Nina Stemme (2018) i ara el violoncel·lista francès, de pares xinesos i educat als Estats Units.
I què podem dir sobre el concert del passat dia 25? Doncs moltes coses i totes en positiu, si exceptuam el so de la sala, l’Auditori, millorable pel que fa a la música de cambra. Però bé, què hi farem.
Ma va tocar al costat de la pianista Kathryn Stott. Junts oferiren un repertori curiós, una mica eclèctic tot i que el fil conductor va ser la música d’arrels tradicionals. Obres de Dvorak, Mendelssohn, Sibelius, Bloch i Piazzola foren els autors més acostats a la música clàssica, però aquests noms varen alternar amb els de Caroline Shaw, Errollyn Wallen, César Camargo Mariano i Violeta Parra, de qui oferiren una sentida versió de Gracias a la vida. En el repertori també hi va haver un espai per un tema popular que donaren a conèixer a tot el món Simon and Garfunkel, ens referim a Scarborough fair.
I per acabar, en forma de plus, Over de rainbow. Una cançó que sóna diferent quan es toca amb un violoncel Montagnana de 1733 valorat en dos milions i mig de dòlars.
