Ha arribat l’hora de la rebel·lió de les padrines sense sou, que reivindiquen l’elegància dels cabells blancs i la bellesa dels cossos vells, que censuren l’abuelez ambulante i rebutgen l’infantilisme, el llenguatge paternalista i la falsa amabilitat proteccionista.
Les joves que es varen mobilitzar pel dret a l’anticoncepció, a l’avortament, a la llibertat sexual i al divorci, aconseguint un món més igualitari i més compassiu i sostenible, són avui les velles que continuen fent el món més gran per a altres dones, reivindicant el dret a viure la vellesa amb dignitat i llibertat.
La feminista i professora universitària jubilada, Anna Freixas, és una d’aquestes velles tremendes, autora dels apunts de supervivència per a éssers lliures, publicat per l’editorial Capitán Swing amb el títol YO Vieja.
Sense perdre el sentit de l’humor, l’autora fa una narració desenfadada del què som, el què fem i el què ens passa quan tornam grans, cercant una construcció més significativa de la vellesa, enfront dels molts estereotips negatius que l’envolten.
Anna Freixas, com a pensadora que té l’obligació de qüestionar i posar dubtes damunt la taula, analitza i fa propostes, tracta els temes de la vellesa femenina amb una narrativa, si bé desenfadada, no exempta de crítica, ni d’anàlisi rigorosa.
El llibre està escrit des d’una mirada no gaire optimista però tampoc derrotista i des del convenciment de la necessitat de la utopia per canviar les coses.
Deixa clar que escriu des d’una situació de privilegi i que els seus plantejaments queden llunyans per a moltes dones que viuen per atendre les necessitats bàsiques pròpies i de la família i amb poques possibilitats d’ accés a l’educació i a la cultura; Però afirma que les dones, que som moltes i diverses, podem construir un món més espaiós i més interessant per a les velles d’avui i per a les que vendran.
La reivindicació del dret a tenir autonomia econòmica, decidir com viure la pròpia vida, comptar amb serveis socials dignes i amb xarxes veïnals de suport i ajuda mútua, no deixa de banda l’atenció a les situacions de dependència i vulnerabilitat i les cures al final de la vida.
Reflexiona sobre la necessitat d’organitzar serveis d’atenció a la fragilitat i a la dependència amb un sistema estatal de cures amb serveis d’ajuda a domicili dignes i adaptats a les necessitats individuals, i centres de dia i residències públiques organitzades a partir del model d’atenció centrat amb la persona.
Denuncia que l’atenció de qualitat sigui avui un negoci, perquè el lucre és incompatible amb la prestació de serveis tan complexes, delicats i dedicats com els que requereixen les persones dependents.
Anna Freixas diu les coses pel seu nom, ens comparteix les seves passions lectores, dona idees, fa suggeriments, proposa dolenties i ens convida a entrar al club de les velles tremendes, feministes actives, que no obliden pentinar-se el clotell després d’estar tombades.
