L’any de les abelles, de Petra Postert, escriptora i periodista alemanya, és un llibre fàcil de recomanar. És una bona lectura, agraïda, bellament simple i asserenada, realista i commovedora sense caure en el drama. El que conta és del tot versemblant. Els personatges ho són. I les relacions. Té altres mèrits. Per exemple, el rigor, no exempt de sensibilitat, amb què l’autora descriu moments claus de la vida en un rusc, un model d’organització animal. L’autora no pot ocultar la fascinació que les abelles li han causat. Amb tot això, ha elaborat un relat més que apte per a la lectura dels joves lectors i lectores. Sabem que les abelles són un prodigi evolutiu, amb un complex i alhora rutinari model social. Postert ens parlarà de com fan la mel, de com construeixen les cel.les exagonals, de com es diferencien les abelles per funcions: la reina, les obreres, els mascles...
Per poc interessats que nins i nines estiguin per les meravelles del món natural, aquest és un bon llibre per refermar la seva afecció. I el text és oportú, també: molts entomòlegs ens diuen que les abelles, tan útils per a nosaltres, tot i que no hi pensem gairebé mai, tenen una supervivència incerta si no estabilitzam certes condicions ambientals, i ens adverteixen que d’elles depèn quasi tota la produció dels vegetals que la Humanitat necessita i utilitza. Les abelles -i altres insectes- ho pol.linitzen gairebé tot.
Les abelles són extraordinàries, i tenir-ne cura ha de ser un exercici de plena dedicació. Implica un aprenentatge: el que fa na Josy. Amb ensurts: les picades, per exemple, o que els insectes s’eixamenin, o que qualcú intenti furtar-nos les caseres... El tragí de les abelles ens és explicat amb breus interludis en el desenvolupament dels capítols que transmeten sense pressa i amb delicadesa l’argument: na Josy rep del seu padrí vell una herència insòlita. Un rusc viu. Na Josy, amb l’oposició d’una mare artafegada, però a la fi comprensiva, i amb el suport de n’Alma, experta apicultora, s’iniciarà no només en la responsabilitat de tenir cura del seu rusc, sinó de definir i enfortir els trets del seu caràcter. El llegat resultarà important per a la família: les abelles han estat el fonament d’una vida. Na Josy s’afiliarà a una associació d’apicultors, participarà de les reunions, coneixerà en Mirko i en Dieter, ajudarà a resoldre problemes col.lectius. I pel seu compte, haurà d’acarar els conflictes domèstics que les relacions familiars presenten.
Ens ha agradat L’any de les abelles. Ben presentat, a més, amb il.lustracions i portada de Maria Girón, i la bona traducció al català d’Anna Soler Horta.
