Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Plagueta de notes (DCCCXCII)

Cent anys del PEN català

Catherine Amy Dawson. PEN Internacional

UNA ASSOCIACIÓ D’ESCRIPTORS PER A LA LITERATURA.

El PEN va ser fundat a Londres l’octubre de 1921 per la poeta i novel·lista Catherine Amy Dawson Scott per crear un club anglès on es reunien escriptors de tots dos sexes. Des d’un bell principi proclamava la solidaritat literària internacional i la defensa dels drets i les responsabilitats dels escriptors. El 19 d’abril de 1922 en un sopar a l’Hotel Ritz de Barcelona el poeta i director de La Revista Josep Maria López-Picó, el també poeta i traductor Josep Maria Millàs-Raurell, el poeta anglès John Langdon Davies, l’antropòleg Josep Maria Batista i Roca i el filòsof i economista Joan Crexells varen fundar la branca catalana del PEN Club. Era el tercer del món. I després també esCel crearen el suec, el romanès, l’italià, el belga, el noruec, l’holandès i el nord-americà. Les llengües de treball eren el francès i l’anglès i el 1996 s’hi afegí l’espanyol. El PEN Club Català es va convertir en un espai de molta activitat cultural i intercanvi d’escriptors (a Barcelona vingueren autors tan significatius com Paul Valéry, Luigi Pirandello, G. K. Chesterton o Jules Romains). Representants catalans prestigiosos del club com el poeta Carles Riba o el gramàtic Pompeu Fabra anaren a congressos internacionals del PEN a tot Europa i d’aquesta manera la llengua i la cultura catalanes foren reconegudes en la seva singularitat. Cal recalcar que gràcies a la tasca del PEN Català, el PEN Internacional no és un espai format per representacions d’Estats sinó que cada centre representa una llengua i una cultura: una literatura. El nom tenia un doble sentit: per un cantó, recordava la professió dels seus membres (Poets, Essayists i Novelists), i per l’altre, l’eina que empraven, la ploma, pen en anglès.

UNA EXPOSICIÓ MODÈLICA.

Ara mateix es pot veure a Barcelona, a la Sala de Cotxeres del Palau Robert, l’exposició PEN Català, cent anys protegint la llengua i la llibertat d’expressió, comissariada per l’escriptor Manel Guerrero i organitzada per l’associació, actualment presidida per l’escriptora i editora Laura Huerga, que serà itinerant pels Països Catalans. La mostra és un recorregut molt complet per la història del PEN amb les seves figures més representatives, els llibres que ha publicat al llarg dels anys, els cartells que han fet destacats pintors catalans, els escriptors perseguits i exiliats que ha acollit el PEN i fetes tan significatives com quan l’any 1933 el poeta J. V. Foix va anar com a representant del PEN al Congrés de Dubrovnik i la seva intervenció va aconseguir la condemna del règim nazi amb l’expulsió del PEN Alemany, que estava d’acord amb aquell govern que perseguia els escriptors i havia fet cremes de llibres a les places. També, Foix va aconseguir que el 1935 Barcelona fos la ciutat que acollís el XIII Congrés Internacional del PEN, amb 25 delegacions internacionals representades per 165 persones. Una foto als jardins del Palau Robert amb el Comitè Executiu ens mostra Carles Riba i Clementina Arderiu entre els participants. En aquesta època el PEN va acollir escriptors perseguits com Klaus Mann i Ernst Toller. A partir de la guerra incivil el PEN ja funcionava com una organització capaç d’oferir ajuda efectiva: allotjar i gestionar documentació per a escriptors desplaçats, provisions per alleugerir el pes de l’aïllament i articles tan bàsics i estratègics com paper per continuar imprimint. El 1939 una quarantena d’associats es varen veure obligats a partir cap a l’exili. Mercè Rodoreda, Alfons Maseras, C. A. Jordana, Lluís Muntanyà, Armand Obiols, Francesc Trabal són alguns dels noms dels que partiren amb un bibliobús, creat pel Servei de Biblioteques al Front, des del mateix Palau Robert cap a l’exili. Des del final de la guerra el PEN Català va aconseguir una agència al Regne Unit, el secretari de la qual era Josep Maria Batista i Roca, que va participar en congressos i reunions executives del PEN Internacional. La gran diàspora intel·lectual catalana va revitalitzar el PEN Català: Palau i Fabre des de París, Francesc Trabal i Joan Oliver des de Xile, Avel·lí Artís-Gener des de Mèxic. El 1965 es va constituir en un domicili particular un Comitè Executiu del PEN impulsat per Rafel Tasis. El 1968 hi va haver una reunió al Palau Dalmases amb la Capmany, el Sarsanedes i el Manent. Per evitar la policia, la sessió de refundació es va fer en un viatge entre Barcelona i l’Espluga de Francolí, a bord d’un autocar, el 4 de febrer de 1973. Hi varen assistir quaranta-dos escriptors, i la nova junta va quedar constituïda per Joan Oliver com a president, Maurici Serrahima com a vicepresident i Tísner com a secretari, amb Joan Fuster i Josep Maria Llompart com a representants del País Valencià i les Illes Balears, i Josep Maria Benet i Jornet, Jordi Carbonell, Alexandre Cirici-Pellicer, Guillem-Jordi Graells, Jordi Melendres, Víctor Mora, Maria Antònia Oliver, Montserrat Roig i Francesc Vallverdú a les vocalies.

El PEN Català des de llavors ha estat una associació capdavantera en la lluita per la llibertat d’expressió, per les dones (el comitè d’escriptores), pels escriptors perseguits, refugiats i amenaçats de mort (el comitè d’escriptors a la presó), i per la defensa de la traducció i els drets lingüístics (comitè de traducció i drets lingüístics).

Cal recalcar el prestigi dels treballs del PEN Català al món per la presència en congressos i reunions internacionals per un cantó i la presidència del Comitè Internacional, que ha estat en mans catalanes quatre vegades: Isidor Cònsul (1993-1996), Carles Torner (1996-2002), el qual també en va ser director executiu (2014-2020), Josep Maria Terricabras (2008-2014) i Simona Skrabec (2014-2020).

A més a més de la presidència, en el PEN Català hi ha tres vicepresidències: una pel Principat, una altra pel País Valencià i una altra per les Illes Balears. Aquesta darrera ha estat ocupada per escriptors diversos com Antònia Vicens, Miquel Àngel Llauger, aquest cronista, i actualment J. M. Vidal-Illanes, amb vocals com Sebastià Perelló i Andreu Gomila, entre molts d’altres.

Ara mateix l’escriptor i vicepresident per les Illes Balears J. M. Vidal-Illanes assisteix al Congrés del PEN Internacional a Uppsala, la qual cosa l’agermana amb Pompeu Fabra i Millàs-Raurell, que representaren el nostre PEN en aquelles primeres trobades del PEN Internacional.

Llarga vida a l’activitat i a la lluita dels PEN de tot el món! Visquen els escriptors! Visca la literatura!

Compartir el artículo

stats