J o dic que és bo per la salut fer l’elogi dels vins, així de rotund inicia aquest llibre Arnau de Vilanova (València, 1239- Gènova, 1311), savi medieval, que va viure el període del regne de Mallorca governat per Jaume II, de qui era íntim amic. Va escriure obres en català i llatí i dominava l’àrab i l’hebreu. Era mestre en medicina per la Universitat de Montpeller, quan aquesta ciutat formava part del regne de Mallorca. Vilanova va viure intensament els avatars de l’època medieval. És autor d’obres sobre teologia, especialment sobre el franciscanisme espiritual, però és conegut per les seves obres científiques i mèdiques. El Llibre dels vins, (De vinis o Tractatus de vinis o Liber de vinis) fou escrit en llatí i traduït a diferents llengües en els segles XIV i XV, especialment en alemany i del que es varen fer bastantes edicions. Ha estat traduït per Patrick Gifreu que acompanya el text amb un pròleg molt interessant en el que situa a Arnau de Vilanova en el seu context històric i social.
Pels aficionats al vi, el llibre té interès per conèixer de primera mà el prestigi i la importància que tenia el vi en l’època medieval, prestigi que ja li venia de les cultures grega, romana o aràbiga. El vi tenia gran interès com a medicina ja que es recomanava per molt de tipus de malalties. En el llibre es presenten un cinquantena de receptes de preparació de vi per sanar els cossos. Uns exemples: el vi de la memòria, laxant, oftàlmic, contra la febre, de senet, de fonoll i d’altres. Vilanova preparava les seves medicines a partir el vi blanc en el que incorporava en proporcions precises els ingredients procedents de plantes de les que extreia mitjançant diverses tecnologies les seves exvirtuatio o excorporatio o virtuts contingudes en cada herba. Aquestes infusions maduraven en botes de roure de qualitat.
També resulta eloqüent la manera de definir els vins molt pròxima a com comentem els vins actualment. Segons el color hi ha vins blancs, vermells, negres i clarets i associa certes virtuts a cada uns dels colors. Segons l’olor: aromàtics, desagradables i inodors. Considera que els aromàtics són els mes adequats per nodrir el cos. Quant al gust: dolços, agres o intermedis. Segons la força: vinosos, aquosos o mitjans, sembla que la força té a veure amb el contingut d’alcohol. I amb relació a la substància: grossos, subtils o mediocres, segurament una valoració global de la qualitat. Com es pot veure els conceptes venen d’enfora.
