Són moltes les coses que −així de tot d’una− vull ressaltar d’aquest nou disc: no només inclou música de nova creació per a orgue, fet ja de per si sorprenent, sinó que està enregistrat majoritàriament a Mallorca i per organistes d’aquí. El segon disc del compositor de Manacor Xavier Gelabert en què presenta les seves obres per a orgue s’ha enregistrat a la parròquia de Sant Bartomeu d’Alaró, tot sota la direcció artística de qui és el titular d’aquest orgue, Miquel Bennàssar, qui també participa com organista intèrpret.
Així com el disc és obra d’un únic autor, la interpretació, en canvi, és compartida, donant mostra també de l’interès dels organistes en actiu a Mallorca per a participar en aquest enregistrament. Miquel Bennàssar, el dit responsable de l’orgue d’Alaró; Rafel Riera, organista de Lluc; Nofre Morey −el més jove−, actualment finalitzant els seus estudis superiors al conservatori d’Amsterdam; Francesca Suau, organista de la parròquia de Santanyí; juntament amb Bàrbara Duran, musicòloga alhora que intèrpret de flauta i d’orgue, tanquen la representació mallorquina. La nòmina d’organistes participants en aquest disc, però, no acaba aquí, atesa la inclusió de dos habituals intèrprets de l’obra de Xavier Gelabert per a orgue, com són Carson Cooman, organista a més de compositor nord-americà que a l’orgue de la Memorial Church of Harvard (Boston) fa sonar de manera habitual algunes de les composicions incloses al disc, i des d’on envià els seus enregistraments. De França estant és la darrera organista, la ucraïnesa Tània Dovgal, enregistrada a l’orgue de Notre-Dame du Taur de Toulouse.
A banda d’aquestes col·laboracions foranes, el disc és una producció d’Eugènia Gallego per a Cas músic, i es va enregistrar a l’orgue de Gerhard Grenzing (2006) de l’església d’Alaró tot reconstruït a partir d’un orgue original de Pere Josep Bosch datat el 1758. Les mescles i masterització de les que fou responsable José Manuel Sánchez es feren directament i en gran part a l’església, i de tot allò resulta un disc que combina molts d’elements que li aporten un gran interès: Xavier Gelabert fa creació de música funcional per a orgue, és a dir, música d’ús litúrgic actual, a la manera en què els grans compositors componien música nova per a les celebracions litúrgiques del moment, reintegrant el sentit de funcionalitat a la música de nova creació. Aquesta, si més no, és una de les característiques que li atorguen més importància.
L’interès musical el dóna en si l’aproximació al context sonor de què parteix Gelabert per a les seves creacions. El disc ofereix un primer bloc tot d’ofertoris sobre cants gregorians a partir de temes que podem reconèixer, un altre de peces inspirades en música tradicional mallorquina, que des d’ara ja us dic que sorprenen per la reinterpretació en què ens apropa algunes melodies que ens resulten tan conegudes, i un tercer apartat amb peces de tarannà litúrgic per a acompanyar el propi de la missa, totes elles composicions que lliguen interès litúrgic, musical i creatiu.
