Harry Potter, és clar. Parlam de la saga que protagonitza aquest al·lot de vida extraordinària creat per J.K. Rowling, el fenomen literari global tal vegada més notable de les darreres dècades. El primer dels set llibres de la sèrie, Harry Potter i la pedra filosofal, ja és vell, 1997. El setè i darrer volum és de 2007. La revolució editorial, comercial i, diríem, ideològica que han causat les aventures del jove bruixot en el sector de lectors infantils i adolescents ha tengut unes dimensions impensables en un primer moment. Hi han contribuït les produccions cinematogràfiques basades en les set novel·les i en els llibres hàbilment derivats. Harry Potter, a més d’un mite literari contemporani, doncs, és una marca. Una franquícia. En veritat, una metàfora del nostre món d’ara. Però, aquesta és una altra història.
Harry Potter, d’una manera o altra, és en l’imaginari de tothom, nins i grans. Tant, que fins i tot els escriptors i les escriptores que comencen o han començat a publicar fa poc, posem els de trenta anys més o menys, tenen com a principal referència lectora i d’iniciació literària les aventures de Harry. El qui això escriu hi tenia Nemo o Sandokan. Un altre temps. Un altre món. Una altra dimensió. Sebastià Portell ho exposa clarament al seu Les nenes que llegien al lavabo (Ara Llibres 2021). Harry Potter (o J.K. Rowling) ha causat un capgirament cultural de conseqüències encara inabastables.
Hi ha, per això incomptables estudis sobre les obres de la sèrie, els personatges, els continguts, els arguments. Ara, el segell Oberon presenta Harry Potter y la filosofía. Hogwarts para muggles, coordinat per Gregory Bassham i William Irwin, iniciadors de curioses i alhora rigoroses incursions filosòfiques en els mons de Nàrnia, dels Simpson, de Batman o d’El senyor dels Anells. Redactats per una quinzena de col·laboradors entusiastes dels llibres de Harry Potter, els diferents capítols de Harry Potter y la filosofía. Hogwarts para muggles analitzen el que el món de Harry Potter potser pot mostrar del destí, la identitat, l’ànima, l’amor (la màgia més poderosa), la llibertat, el compromís, el sentit del sacrifici o la mort, sempre en base a allò que hom extreu de la lectura –adulta- de la saga. Al llarg del text, trobarem els noms i les cites d’Aristòtil, Sòcrates, Heidegger, Jesús, Tolstoi o Locke, entre molts d’altres, al costat dels noms i els fets i les cites d’Hermione, Voldemort, Sirius Black, Remus Lupin o Dumbledore. Un molt curiós i positiu frit i bollit imprescindible pels fans de Harry Potter que en volen saber més. Imprescindible també per als escèptics: la literatura infantil i juvenil, si és bona, és molt útil. Informa. Aporta valors. Enriqueix les persones. De vegades, incomoda i tot. No és mala cosa.
