Cosimo Piovasco de Rondó, deixa de tocar de peus a terra per instal·lar-se a les branques dels arbres el 15 de juny de 1767. No perdrà mai la complicitat amb el seu germà Biaggio, el nostre narrador. Com totes, la seva és una família del tot peculiar, un pare, ancorat al passat; la mare té un sobrenom, La Generala, diu del seu marit que era «un liante poco afortunado»; amb ells viu un «germà» del pare, un advocat, que esdevé algú del tot inquietant; perquè tingui cura de la formació dels nois de la casa, tenen un religiós, Fauchelafleur «que se iba a gandulear con el breviario abierto, pero con la mirada clavada en el vacío como una gallina»; també coneixem una germana, que els avorreix amb les seves excentricitats, aconsegueixen casar-la.
Cosimo, tria que l’acolliran els arbres, mai deixarà la seva formació, els llibres són vitals i els autors els vertaders companys, llegeix i escriu, arriba a enviar els seus texts a Diderot, és més popular a l’estranger que a la seva terra. Un personatge obstinat que manté els principis malgrat les adversitats.
Coneixem a un bandoler Gian dei Brughi, el més temut de la contrada, acabarà a la forca, abans es creen uns lligams d’amistat amb el baró, els uneix la literatura, el bandit esdevé un lector crític i apassionat. També ens presenten una colònia de nobles espanyols que viuen als plataners, no els podien acollir com exiliats, però sí deixar viure a les branques, allà esperaven l’amnistia de Carles III i confiaven cegament en la divina providència.
Una obra fantàstica i al·legòrica, Calvino, que prové d’una família de científics i lliurepensadors, ha tingut la formació més acurada i molt jove tria la literatura, es va relacionar amb el bo i millor de la societat literària del moment, la seva obra profundament crítica ens porta a un gran plaer literari i a una reflexió sempre vigent, no la podem deixar de recomanar i rellegir.
