Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

EFEMÈRIDE

Gaspar Riera, cent anys

Les memòries inèdites de Gaspar Riera (1922–1993) són una acurada descripció dels canvis radicals soferts per l’illa i un retrat vital dels anys de preguerra i postguerra

Muntanya de Cura, 1966.

Gaspar Riera i Moragues fou un pintor vocacional que entre els anys seixanta i vuitanta protagonitzà nombroses exposicions. Nasqué a Estellencs el 1922 i va morir a Palma el 1993. Enguany se celebra el centenari del seu naixement i, gràcies a l’empenta del seu fill Miquel Àngel Riera Ximenis, els seus quadres ja s’han pogut veure a Porreres i està previst que arribin a municipis com Estellencs, Ariany, Lloseta, Inca, sa Pobla, Marratxí, Valldemossa, Alaró, Binissalem i altres que encara estan pendents de dates. També es preveu publicar un catàleg raonat de la seva obra i un llibre de fotografies de Palma, ja que fou un gran afeccionat i es conserven més de 10.000 imatges preses entre 1958 i 1992.

Riera mantingué una evolució constant pel que fa a la seva obra. Començà com a paisatgista que es movia dins uns paràmetres propers a l’academicisme, continuà amb una prolífica etapa naïf i a les darreries de la seva producció s’aproximà a l’abstracció.

En certa manera estam parlant d’un esperit renaixentista: fotografia, pintura i la literatura copsaren el seu interès. I això que gairebé mai es pogué dedicar només a l’art. Les necessitats familiars l’obligaren a combinar la pintura amb feines molt diverses.

Pel que fa a les lletres, escriví poesia i, el que aquí ens interessa, unes memòries que omplen gairebé tres-centes pàgines i que té previst publicar la Nova Editorial Moll. He tengut ocasió de llegir aquest text encara inèdit. Quan un es posa a escriure sobre la seva vida ho pot fer des d’una òptica íntima i introspectiva. També pot construir un relat dels fets individuals. Una tercera opció és aportar el context en el qual es desenvolupa la trajectòria del protagonista. Aquest és el camí de Gaspar Riera. Així, aquestes memòries es converteixen en una detallada descripció dels radicals canvis soferts per Mallorca al llarg del segle XX, un retrat de personatges –de vegades coneguts i altres no gaire– que es mouen sobre aquesta terra i una evocació dels artistes contemporanis sobre els quals mostra entusiasme o les rebutja, però que mai li són indiferents.

Gaspar Riera a l’exposició de 1966 a Griffe i Escoda. ARXIU G. R.

La vida al camp

Riera mantingué una evolució constant pel que fa a la seva obra. Començà com a paisatgista que es movia dins uns paràmetres propers a l’academicisme, continuà amb una prolífica etapa naïf i a les darreries de la seva producció s’aproximà a l’abstracció.

En certa manera estam parlant d’un esperit renaixentista: fotografia, pintura i la literatura copsaren el seu interès. I això que gairebé mai es pogué dedicar només a l’art. Les necessitats familiars l’obligaren a combinar la pintura amb feines molt diverses.

Pel que fa a les lletres, escriví poesia i, el que aquí ens interessa, unes memòries que omplen gairebé tres-centes pàgines i que té previst publicar la Nova Editorial Moll. He tengut ocasió de llegir aquest text encara inèdit. Quan un es posa a escriure sobre la seva vida ho pot fer des d’una òptica íntima i introspectiva. També pot construir un relat dels fets individuals. Una tercera opció és aportar el context en el qual es desenvolupa la trajectòria del protagonista. Aquest és el camí de Gaspar Riera. Així, aquestes memòries es converteixen en una detallada descripció dels radicals canvis soferts per Mallorca al llarg del segle XX, un retrat de personatges –de vegades coneguts i altres no gaire– que es mouen sobre aquesta terra i una evocació dels artistes contemporanis sobre els quals mostra entusiasme o les rebutja, però que mai li són indiferents.

La vida civil

Riera mantingué una evolució constant pel que fa a la seva obra. Començà com a paisatgista que es movia dins uns paràmetres propers a l’academicisme, continuà amb una prolífica etapa naïf i a les darreries de la seva producció s’aproximà a l’abstracció.

En certa manera estam parlant d’un esperit renaixentista: fotografia, pintura i la literatura copsaren el seu interès. I això que gairebé mai es pogué dedicar només a l’art. Les necessitats familiars l’obligaren a combinar la pintura amb feines molt diverses.

Pel que fa a les lletres, escriví poesia i, el que aquí ens interessa, unes memòries que omplen gairebé tres-centes pàgines i que té previst publicar la Nova Editorial Moll. He tengut ocasió de llegir aquest text encara inèdit. Quan un es posa a escriure sobre la seva vida ho pot fer des d’una òptica íntima i introspectiva. També pot construir un relat dels fets individuals. Una tercera opció és aportar el context en el qual es desenvolupa la trajectòria del protagonista. Aquest és el camí de Gaspar Riera. Així, aquestes memòries es converteixen en una detallada descripció dels radicals canvis soferts per Mallorca al llarg del segle XX, un retrat de personatges –de vegades coneguts i altres no gaire– que es mouen sobre aquesta terra i una evocació dels artistes contemporanis sobre els quals mostra entusiasme o les rebutja, però que mai li són indiferents.

Compartir el artículo

stats