Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

ART

Gilbert Herreyns: del compromís de l’artista amb la seua obra

Gilbert Herreyns és un dels pintors vius més importants que ara mateix tenim a les Pitiüses, i ha fet una exposició antològica que no ha tengut tant ressò com es mereix

Gilbert Herreyns. diario de ibiza

Durant aquestes últimes setmanes, a l’Espai Micus d’Eivissa, hem tengut l’exhibició d’una Exposició Antològica del pintor Gilbert Herreyns, figura indiscutible de la pintura, a la nostra part del món, durant les últimes dècades. Herreyns porta una quarantena d’anys de vinculació estreta amb les illes d’Eivissa i Formentera. I hi destaca com a pintor, però també com a artesà de l’art, com ha demostrat a bastament amb les activitats que ha desenvolupat al Taller Blau, el seu “locus amoenus”, a la Mola, Formentera. Fer del lloc amè un centre de feina amb una dimensió internacional sempre resulta un mèrit digne de ser esmentat! I el Taller Blau ho ha estat, i ho és, sense cap mena de dubte.

Al llarg dels anys, en Gilbert ha exposat a llocs molt diversos (des de la seua Brussel·les nadiua –on té fins i tot una gran obra exposada en una de les estacions del metro de la ciutat, concretament la de Tomberg–, passant per Nova York –on va residir devers dos anys de la seua vida, durant els norantes–, per Amsterdam, Madrid, Venècia i, per descomptat, a diverses galeries d’Eivissa i Formentera).

En acabar la seua formació, a l’Escola de Belles Arts de La Cambre, a Brussel·les, es va sentir inclinat cap a la pintura abstracta, amb influències americanes, i cap a l’anomenada pintura gestual. A l’Espai Micus hi ha una sala amb quadres d’aquesta primera etapa de la seua vida. Ja hi destacaven poderosament els colors (dels quals, curiosament, mancava el blau, que tant ha utilitzat posteriorment), i hi tenia una importància cabdal la distribució geomètrica en cadascuna de les obres. Un observador agut hi podrà discernir ja alguns elements que resultaran clarament definitoris de l’obra posterior de Gilbert Herreyns, tot i que només s’hi deixen entreveure de manera bastant vetlada.

Una sotragada vital va portar el pintor al detall, de vegades extraordinàriament ombrívol, al traç petitíssim, a la incardinació en el petit signe repetit contínuament. “Vaig trobar que era una manera de fer-me neta la ment; em netejava el cervell a través de la pintura”, diu en Gilbert de la seua primera evolució pictòrica i del sentit dels quadres d’aquella època.

Exposició a la Galeria Micus. diario de ibiza

L’arribada a Formentera i l’inici, al cap i a la fi, d’una nova vida tal i com ell l’havia decidit va comportar una consolidació dels canvis a què hem fet referència. Hi aparegué el blau, i la foscor va anar deixant pas a un torrent de llum, a una força extraordinària en la coloració i a unes composicions de vegades ben lluminoses. Això no exclou la presència d’alguna eventual tempesta, o el joc també amb colors foscos en diverses composicions. Els grocs amoroseixen algunes composicions, com els camps de blat a punt de segar. I els vermells els animen amb un doll de color que sempre impregna les composicions de l’artista. Aquesta etapa marcarà un estil que determina tota l’obra d’Herreyns fins als nostres dies. I que el fan un pintor únic, fàcilment identificable, amb un estil propi que li ha imprimit una forta personalitat com a artista.

A la seua última etapa, la pintura de Gilbert Herreyns ha esdevingut més orgànica. En els seus quadres hi apareix, freqüentment, fullaraca de pi, per exemple. “Ara em dedic a mirar més la natura, a observar allò que tenc davant dels ulls, i a transformar-ho en pintura”, diu l’artista, referint-se a la seua pròpia evolució i, molt especialment, a les seues últimes composicions pictòriques.

Aquest acostament a la natura, que tot ho impregna al paratge on hi té el Taller Blau, dalt els penyals situats al sud de la Mola, el porta també a l’escultura en fusta de pi. A l’Espai Micus s’hi exhibeixen diverses obres fetes amb branques, fustes o, senzillament, branquillons de savina, entre les quals, al meu entendre, en destaca una feta d’una rastellera de penjats, inspirada en “Southern trees bear a strange fruit”, de Billy Holliday, cançó impressionant composada al voltant de la tragèdia de les persones de raça negra penjades per l’odi racista, al sud dels Estats Units d’Amèrica. En aquestes peces, Herreyns mescla el seu compromís amb l’art –no exclusivament pictòric– amb el seu compromís amb la defensa de la natura (la seua única militància política ha estat en l’ecologisme).

A l’exposició de Gilbert Herreyns a l’Espai Micus, doncs, hi hem pogut veure l’evolució d’un artista, a través de la seua evolució en la seua visió de l’art, fortament entroncada també en els seus canvis vitals. No es pot deslligar la biografia de l’artista de la realització de la seua obra. Hi podem admirar l’Herreyns artesà de l’art, realitzador de litografies i de gravats amb ofici i mestria, l’Herreyns escultor en fusta de savina, sovint subtil i de vegades trencador i extraordinàriament potent, i, sobretot, el gran pintor que ha desenvolupat la seua obra entre les bromes de l’Atlàntic i la llum de la Mediterrània, entre la seua Brussel·les nadiua i les seues Pitiüses adoptives, on ell ha decidit de realitzar la seua obra. De l’artista, n’hem de destacar el seu compromís, indiferent a determinades modes i a tendències passatgeres, forjador d’un estil propi, amb una personalitat indiscutible.

Compartir el artículo

stats