Vaig tenir la sort de conèixer el Doctor Bartomeu Barceló Pons (1932-2012) a principis de la dècada dels 70, a la Societat d’Història Natural, institució de la qual era soci fundador i on ja gaudia d’un merescut prestigi. Quasi trenta anys més tard, va ser ell qui me va presentar Antoni Miquel Lucas, deixeble seu, a la meva demanda d’un professional solvent per millorar l’estadística agrària de la CAIB, encarcarada aleshores per circumstàncies que no venen al cas. Quan a l’editor Lleonard Muntaner, justament també en vaig fer coneixença (i amistat) a l’ombra d’en Tomeu, al Departament de Geografia (aleshores a Son Malferit, encara com a delegació de la Universitat de Barcelona). En aquells anys, aquell embrió de la Universitat era pletòric d’activitats i de projectes, com, per exemple, les setmanes de renovació pedagògica on, per cert, vaig fer coneixences encara més importants per a mí (la meva dona, concretament).
El cas és que Lleonard Muntaner Editor ha publicat recentment el llibre Geografia i pàtria: un passeig per la vida de Bartomeu Barceló i Pons dins la col·lecció En Diàleg, número 34, que consisteix en les transcripcions de les entrevistes que N’Antoni Miquel va fer al professor a principis de segle. El volum es llegeix amb interès, facilitat i profit. Ens presenta un resum biogràfic de l’entrevistat, on es percep l’espontaneïtat d’una conversa, sense els filtres que resulten inevitables en una autobiografia redactada. Resulta un excel·lent complement al primer homenatge que va rebre el catedràtic el 2010, dos anys abans del seu decés, amb la publicació de l’obre col·lectiva Homenatge a Bartomeu Barceló i Pons, geògraf (L’Arjau, 20. 808 pàgines. Ll.Muntaner Ed).
Els anys infantils i juvenils del Doctor Barceló ens situen en la Mallorca on la ciutat i el camp tenien una gran relació, quan fins i tot una família burgesa urbana (de dins murades) era més rural del que ho son avui moltes de la part forana! L’evocació que fa el Doctor Barceló dels períodes estivals a la possessió de Son Macià, de la convivència amb famílies pageses, és una experiència que els que vàrem néixer fins la meitat del segle XX hem viscut, i que avui ja resulta excepcional.
La joventut d’en Tomeu es desenvolupa en l’època de sortida dels anys més foscos de la postguerra. La seva generació és la que ja no va patir directament la repressió dura dels assassins feixistes. En Tomeu rememora alguna estada al calabós policial, i fins i tot a la presó per les seves idees, però ja no va patir tortures ni va veure frustrada la seva carrera acadèmica per motius ideològics. En la seva jovintut, ja es pot enarborar una bandera quadribarrada a una fotografia, i un jove professor es pot enfrontar al poder polític: quan el Doctor Barceló prepara una llissó inaugural del curs acadèmic centrada en la “geografia del renou” (en ple conflicte de les barriades immediates a l’aeroport per aquest motiu) hi ha un intent de censura. Qui havia de dir que aquest treball seria el que obriria al Doctor Barceló el reconeixement de la Unió Geogràfica Internacional, en la seva comissió de geografia ambiental, i li permetria fins i tot navegar pel Llac Baikal amb els seus col·legues soviètics!
El llibre recull també les vivències del Doctor Barceló en els seus esforços per aplicar la geografia a la vida real, fora de la torre d’ivori acadèmica (tan usual aleshores), quan evoca la seva participació en diversos plans urbanístics, com per exemple el Ribas Piera de Palma. Avui se’l reconeix com el pare de la geografia aplicada a Espanya. Són especialment interessants els seus comentaris sobre la gènesi i les beceroles de la UIB (quan a Palma convivien i col·laboraven delegacions de la universitat central de Barcelona i de l’Autònoma!), amb els conflictes que hi va viure. Com destacava l’editor a la presentació de l’obra a la Setmana del Llibre, els darrers anys acadèmics de Barceló s’assemblen a un drama d’en Shakespeare, a Juli Cèsar, concretament. A les entrevistes, aporta detalls reveladors, com el d’aquell deixeble que no el saludava, sense ser a la nòmina dels seus enemics ni agraviats, però atent a la direcció del vent.
Cal destacar també la vessant comunicadora del protagonista del llibre, que no va limitar la seva frenètica activitat professional a la recerca i la geografia aplicada. Són molts els articles i escrits divulgatius, excel·lent el volum per joves Les Illes Balears, de l’editorial Taber, a través del qual molts descobrirem tantes coses de les illes que habitam. També mereix ser evocada l’aventura editorial de Barceló, fundador de Daedalus, on es publicaren obres tan importants com la Història d’Eivissa i Formentera d’Isidor Macabich, o Els mallorquins, de Josep Melià.
L’obra ens aporta el testimoni subjectiu d’un home intel·ligent, sensible i savi, que també tenia en la seva personalitat components d’ambició, d’egolatria i de rauxa (més rauxa que seny, al menys en alguns moments de la seva vida), una personalitat que podia ser dura. Per a mi, sens dubte, va ser un mestre i un amic. Per a les Balears i per a la geografia, un homenot, en el sentit que va donar al mot Josep Pla, que ha contribuït a la història de la segona meitat del segle XX, en la transició de la Palma provinciana i quasi arcaica a la Ciutat pletòrica de vida intel·lectual, econòmica i socialment diversa en que vivim, i que Barceló ens ha ajudat a entendre i estimar.
