La il·lustradora Mariona Tolosa Sisteré ens convida a fer una llarga i entretinguda passejada a l’àlbum Un passeig per la ciutat, que edita esplèndidament Flamboyant. Una passejada per la ciutat (des de casa i des d’un llibre) amb els nostres infants més petits, quan aquests demanen, perquè la necessiten, una estona de lectura compartida amb els adults que estimen i que els estimen. Cada doble pàgina de l’àlbum obre un ventall de possibilitats d’interpretació de la realitat més quotidiana, i ho fa amb gràcia en el traç, composició i colors, amb l’ús d’unes perspectives generals motivadores, i amb figures i colors d’una gran simpatia i, alhora, agradable ingenuïtat. No hi falten detalls, tant en les escenes que proposa com en les actituds o reaccions dels personatges que passegen pels carrers. Hi ha un moix a l’aguait d’un aucell que espipella en un cossiol d’un balcó, falzies al cel, soroll de cotxes, mobles urbans, semàfors, treballs i comerços, practicants de taitxí en el parc... Gent diversa, doncs, que viu la ciutat. Acció, diversitat social, i fins i tot un punt de crítica al desordre massa habitual als carrers. Una bona iniciació a l’observació atenta, a la percepció dels estímuls amb tots els sentits. Fins i tot podem jugar a endevinar els diàlegs, els sentiments o els pensaments dels personatges dibuixats. O imaginar-los. I les interaccions. D’això és tracta.
Complementa d’alguna manera l’àlbum anterior la veterana naturalista i experta en educació ambiental, Teresa Franquesa, qui ens mostra, ara ja amb un més metòdic rigor, un altre aspecte de la ciutat, també potent per a la formació ciutadana dels infants: el de la naturalesa salvatge que hi perviu. Ho fa amb l’ajut de les il·lustracions de Pep Montserrat, com sempre atractives. Salvatges a la ciutat, que edita Combel, és una iniciativa més didàctica, en el bon sentit del mot. Hi ha breus i clares fitxes informatives de diferents espècies observables en els ambients urbans: la merla, el dragonet, la gavina, les papallones, les abelles, les rata-pinyades... I al final, se’ns ofereixen uns consells de com fer les observacions, com anotar-les, quines eines necessitam, i sobre l’esment que cal posar per fer les observacions de forma encertada i gojosa. Ensumar, observar, escoltar, sentir. Positius consells per incitar, qui sap?, a la ciència i, també, a la urbanitat responsable i contemporània.
