Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

PASSEIG DE RONDA

Cherubino ens ha deixat

Teresa Berganza. EFE/JUAN FERRERAS

Veu

1. Fou una de les veus més emblemàtiques de la segona meitat del segle XX, en la tessitura de mezzosoprano. Els grans teatres del món la volien per protagonitzar o bé els grans títols de les òperes de Mozart, Rossini o Bizet o bé per oferir recitals de cant. Sempre però amb els grans mestres de la direcció orquestral o amb l’acompanyament dels grans pianistes del seu temps. Parlam de Teresa Berganza, naturalment, una veu que s’ha apagat fa uns dies i que recordarem amb afecte.

Mozart

2. Vaig tenir l’honor de relacionar-me amb Teresa Berganza; fou a través de l’amic comú (i també enyorat) Luis Remartínez (“Llámame Lluís”, em va dir el primer cop que ens trobàrem). A través seu, Teresa posà veu al primer concert de l’actual orquestra Simfònica el setembre de 1989. Anys més tard vaig contactar amb la diva per tal que fes un recital a Bellver, durant la temporada musical d’estiu del castell. Tant en un cas com en l’altre, vàrem mantenir converses molt sucoses i agradables, plenes d’anècdotes. En una d’elles, la Berganza contà com en una representació de Les noces de Figaro mozartianes a Salzburg, en la qual ella cantava el rol de Cherubino i amb la gran Gundula Janowitz en el paper de Comtessa, la soprano alemanya li va fer cossigolles en alguns moments destacats, amb la intenció de fer-la riure. I això que “èrem amigues”, afegí. Gran Berganza.

Compartir el artículo

stats